Arxiu d'etiquetes: llinatges

Entença -llinatge-

(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:

Berenguer I d’Entença  (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:

Berenguer II d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge:

Dusai -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – 1854)

Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.

Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.

La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.

Duran -comerciants-

(Barcelona, segle XVII – segle XIX)

Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.

El primer conegut és un Josep Duran.

Destorrent -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.

Despuig -llinatge-

(Rosselló, segle XII – )

Llinatge noble. Establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148. Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls.

Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera (Ribera Alta), i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta.

La línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig.

Desplà

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Deop

(Ripoll, Ripollès, segle XVI – segle XIX)

Família d’armers, serrallers i forjadors. Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans.

El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i alguna altra figura al catàleg del Musée de l’Armée de París.

Dapifer

(Catalunya, segle VIII – 759)

(dit també Napifer o Nafiser Llegendari fundador del llinatge de Montcada, el més important dels Nou Barons de la Fama i successor d’Otger Cataló a la seva mort.

Hauria mort després de bastir el castell de Mont Cataló, bressol d’aquest llinatge.

Durant un temps s’anomenava dapifer el que més tard seria conegut com a senescal, càrrec que molts membres de la família tingueren.

Prenent el títol per un nom, els genealogistes o heraldistes batejaren de Dapifer un personatge de faula, situat dos segles i mig abans del primer Montcada documentat. En feien derivar una línia, almenys en part llegendària, que lliga amb un Guillem de Montcada certament mort l’any 1000.

Curull -Osona-

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.

Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.

El segle XIX formà un municipi amb la Vola.

Cruïlles -llinatge-

(Catalunya, 1136 – )

Llinatge noble. Originari de Cruïlles (Baix Empordà). N’és l’estirp Humbert de Cruïlles.

Cap a la segona meitat del segle XIII s’uniren als Peratallada i senyorejaren sobre bona part del Baix Empordà.

De la línia principal sortiren els barons de Vilobí, de Rupit, d’Aiguafreda, de Calonge i Bestracà; els barons de Castellfollit i Mosset; els de Francoforte (Sicília), i també els valencians senyors d’Alfara.