Arxiu d'etiquetes: llinatges

Ferran -família mestres correus-

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Família. Des de mitjan segle XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou elegit per terna, el 1539, fou:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Hoste de correus. Aconseguí de Carles I de Catalunya, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Mestre de correus. El 1565 Felip II de Catalunya confirmà la successió al seu fill, també anomenat:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Mestre de correus. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill:

Felip Ferran i Alcate (Barcelona, segle XVII – 1662)  Mestre de correus. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.

Fenollet -llinatge-

(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)

(occ: Fenolhet)  Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.

Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).

L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.

Fals

(Fonollosa, Bages)

Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.

Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.

Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.

Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.

Espinal -llinatge-

(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)

Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.

El més antic conegut és Isidre Espinal  (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI)  Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

Espanyol -llinatge-

(Vic, Osona, segle XII – segle XV)

Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.

A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.

Erill -llinatge-

(Erillcastell, Alta Ribagorça, segle XI – segle XIX)

Llinatge feudal establert al castell d’Erill, d’on prengué el nom.

El primer personatge documentat (1077) és Ramon (I) d’Erill.

Sembla que s’extingí a mitjan segle XIX i en recolliren l’herència els Montoliu, que es cognomenaren Montoliu-Erill.

Entença -llinatge-

(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:

Berenguer I d’Entença  (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:

Berenguer II d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge:

Dusai -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – 1854)

Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.

Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.

La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.

Duran -comerciants-

(Barcelona, segle XVII – segle XIX)

Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.

El primer conegut és un Josep Duran.

Destorrent -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.