(Santa Margarida de Vallors, Selva, 22 desembre 1877 – Lleida, 5 agost 1936)
Prelat. Nascut a la masia de Can Huix.
El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida.
Hi morí víctima dels desordres de l’any següent, en ésser afusellat per un escamot incontrolat en començar la guerra civil.
(Còrdova, Andalusia, 975 – Lleida, 1036)
Darrer califa d’al-Andalus (1029-31).
Deixà el govern en mans del seu primer ministre Häkam ibn Said, que amb les seves mesures econòmiques sembrà el descontentament entre les grans famílies.
Després de l’assassinat del primer ministre, Hisäm III fou destituït i es refugià a Lleida.
Amb l’abolició del califat començà l’era dels regnes de taifes.
(Lleida, 1880 – 1951)
Advocat i escriptor d’art.
Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc.
(Bolonya, França, 1313 – Lleida, 25 novembre 1373)
(dit d’Alvèrnia) Cardenal i arquebisbe de Lió (1340).
El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella.
Més tard el papa l’envià de nou com a legat (1371) per evitar una guerra entre Pere III el Cerimoniós i Gènova.
(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)
Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.
Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.
S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.
(Lleida, 1915 – 1990)
Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.
Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).
Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.
Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.
(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)
Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.
Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.
Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.
(Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)
Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador.
Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913.
(Lleida, segle XIV – vers 1345)
Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.
Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.
Fou també examinador de jueus.
(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)
Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).
Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.
Foren germans seus:
Àngel Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.
Josep Garriga i Boixader (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.
Dades dels Països Catalans 