Arxiu d'etiquetes: juristes

Figa i Faura, Lluís

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)

Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.

Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.

És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.

Ferrera i Boscà, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 1536/43)

Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera.

Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca. Es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus:

Francesc de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – després 1535)  Cavaller de Sant Joan.

Felip de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – abans 1576)  Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Heretà les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat  (Barcelona, 1557 – 1593)  Ciutadà honrat de Barcelona. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d’Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.

Joan Valentí de Ferrera i Boscà  (Barcelona, segle XVI – 1577)  Conseller en cap de Barcelona (1562). Morí sense fills.

Ferrer i Subirana, Josep

Deixa un comentari

(Olost, Osona, 1813 – Vic, Osona, 1843)

Jurista i publicista. El 1838 obtingué la càtedra de dret natural de la Universitat de Barcelona, any en què fundà el diari d’idees moderades “La Paz”.

L’any següent traduí, en col·laboració, Historia general de la civilización europea, de F. Guizot, i començà la publicació de la “Biblioteca de l’Advocat”, que edità nou volums. Fou editor d’una nova edició de les Partides (1840) i col·laborà a “La Civilización”.

Amic íntim de Jaume Llucià Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’Escola Apologètica Catalana.

Ferrer i Nogués, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, vers 1572 – Catalunya, segle XVII)

Doctor en dret civil i canònic. Exercí d’advocat durant vint anys i després fou jutge reial ordinari de Lleida.

És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català: Commentaria sive glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem (Lleida, 1617), sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupil·lar, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra (Lleida 1629).

Ferrer i Esteve, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Girona, 1851 – 1901)

Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l’Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona.

Afiliat al partit conservador, presidí la diputació de Girona en 1884-90.

Col·laborà a la premsa catalana. Publicà diverses obres com el romanç històric Lo siti de Girona, el quadre de costums en vers L’hereu (1875), el recull Poesies catalanes (1875) i el poema La derrota de Bellefonds.

Ferrer i de Bruguera, Melcior

1 Resposta

(Barcelona, 22 juny 1822 – 5 maig 1890)

Jurista. Primer marquès de Cornellà (1889).

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1874), del I Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i de l’Acadèmia de Jurisprudència, i quatre vegades degà del Col·legi d’Advocats (a partir del 1873).

També fou president de la diputació de Barcelona (1875-78) i senador (1881).

Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català.

És autor d’Influencia del estado social sobre la legislación (1883).

Ferrer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Doctor en lleis. Fou delegat del comte Jaume II d’Urgell davant les Corts de Catalunya durant l’interregne 1410-12, on hi tingué algunes actuacions remarcables, com la feta a Tortosa el 28 d’octubre i el 29 de novembre de 1411.

Defensà també la candidatura del comte, tramès per la mare d’aquest, Margarida de Montferrat, davant els nous compromissaris ja reunits a Casp.

Ferrer, Miquel -jurista-

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, segle XVI)

Jurista. Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura.

Establert a Barcelona, fou membre del consell reial.

És autor del tractat Observationes sacri regii Senatus Cataloniae, editada el 1602 per Segimon Despujol.

Ferrer i Mascort, Josep

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 24 abril 1875 – 10 febrer 1918)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona.

Fou jutge a Palafrugell, on dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”.

Publicà a les seves pàgines, amb el pseudònim d’Anco Màrcio, unes impressions literàries sota l’epígraf d’Instantànies. Amb aquest títol foren reunides en un volum d’edició pòstuma (1921).

Ferrer, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, abans 1448 – després 1464)

Jurista. Estudià dret civil a Bolonya, on es doctorà el 1448, i fou professor a la Facultat de Dret de l’Estudi General de Lleida.

Se n’han conservat les tesis del doctorat i el judici del tribunal, format per cinc professors bolonyesos; d’aquestes obres es dedueix que s’interessà per estudis crítics de la història del dret: Oratio ad probandum iura digestorum pene innumerabilia post Christi adventum fuisse constituta.

Comptà també una col·lecció de Concilia, en dues parts (1462 i 1464), i una Matricula jurisconsultorum de Barcelona, que aplicava al país el seu interès per la història del dret.

Les seves opinions foren preses en consideració per juristes posteriors. Pere Miquel Carbonell el recorda en De viris illustribus catalanis.