Arxiu d'etiquetes: jaciments

Aldovesta

Deixa un comentari

(Benifallet, Baix Ebre)

Poblat protohistòric, situat sobre un morrot (80 m alt) a la riba esquerra de l’Ebre.

És un sol edifici, d’uns 250 m² de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables.

Ha lliurat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar, per la qual cosa té una gran importància per al coneixement dels primers contactes dels comerciants fenicis amb les poblacions protohistòriques de la zona.

Excavat entre el 1986 i el 1988 per Maria Teresa Mascort, Joan Sanmartí i Joan Santacana.

Alcover, jaciment d’

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp)

Important jaciment paleontològic, de l’època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d’anys.

En aquest període de la història de la Terra, a l’Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d’esculls de corall.

Agullana, camp d’urnes d’

Deixa un comentari

(Agullana, Alt Empordà)

(o de can Bech de Baix)  Jaciment arqueològic del final de l’edat del bronze i principi de l’edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d’incineració de tombes planes i senzilles.

Va ser trobada prop de la masia de can Bech de Baix, i és coneguda des de l’any 1922.

S’hi han trobat unes 226 tombes, formades per l’urna tapada amb un plat i acompanyada d’algun vaset, tot de terrissa, o d’objectes de bronze i de ferro.

És una de les necròpolis de camps d’urnes més representatives en extensió i riquesa de Catalunya.

Vilauba

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Vil·la rústica romano-visigoda, que es troba al terme de Camús, a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al sud-oest del llac de Banyoles.

Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig. Foren realitzats llavors alguns treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de Jaume Butinyà i Ramon Alsius, estudiosos de Banyoles.

El 1978, J. Tarrús i J.M. Nolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la vil·la i localitzaren una habitació gran, de 7×8 m², amb interessants estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del segle I aC al III dC. A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la col·laboració de professors i estudiants catalans i anglesos.

El 1982, l’àrea excavada al camp alt era d’uns 20×20 m², amb importants estructures d’habitació superposades, compreses entre els segles IV i VII dC. Cal destacar les habitacions centrals, amb restes d’una premsa d’oli i cisternes i, dels materials arqueològics descoberts, una làpida inscrita sobre marbre dedicada a un emperador d’inicis del segle I dC.

És una de les poques vil·les romanes de Catalunya que podrà ser excavada totalment. Tots els materials arqueològics trobats són dipositats en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Vila-seca (Tarragonès)

27 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)

0tarragones(ant: Vila-seca de Solcina)  Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.

Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.

La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.

Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.

Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilars, poblat ibèric dels

1 Resposta

(Arbeca, Garrigues)

Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l’any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida.

L’indret fou ocupat al final del segle VIII aC per una comunitat dels camps d’urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del segle VI aC, el poblat s’iberitzà i pervisqué fins a la meitat del segle IV aC, moment en que s’abandonà pacíficament.

La recerca s’ha centrat en l’evolució històrico-arqueològica de l’assentament i la comunitat que l’habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l’actualitat.

Vila-rodona (Alt Camp)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)

0alt_campSituat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.

Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.

La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.

El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.

Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallgorguina (Vallès Oriental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,13 km2, 222 m alt, 2.789 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants de les serres del Montnegre i del Corredor, que accidenta el terme, al límit amb el Maresme.

Hi predomina l’agricultura de secà, i els conreus més estesos són els de cereals, vinya i farratge. Ramaderia bovina i granges avícoles. Hi ha dos polígons industrials. Nucli d’estiueig i de segona residència, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu (mitjan segle XIX). Dolmen de la Pedra Gentil, construcció megalítica, i restes ibèriques al jaciment de Puig Castell.

Al terme també hi ha el lloc de Santa Eulàlia de Tapioles, on hi ha l’església amb un absis del segle XII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Balaguer (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 26,97 km2, 235 m alt, 1.867 hab (2017)

0nogueraSituat a l’esquerra del Segre, al sector sud de la comarca.

Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell i del canal del Sió; els conreus més estesos són els de cereals, arbres fruiters (pomeres i pereres), alfals i hortalisses; al secà, vinya i oliveres. Ramaderia (ovina, bovina i porcina), a més de granges d’aviram. Indústria de la construcció i derivada del sector agrícola (pinsos). Àrea comercial de Balaguer.

El poble és al sector del nord-oest del terme, prop del Segre; església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Poblat pre-romà dit la Pedrera de Vallfogona, descobert el 1958.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Ràpita i de Carbona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre Llauder

1 Resposta

(Mataró, Maresme)

Vil·la romana. Coneguda des del segle XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions.

Malgrat ésser monument històrico-artístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable.

El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F. Clariana.

Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores.

La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època alt-medieval.