Arxiu d'etiquetes: jaciments

Bor -Baixa Cerdanya-

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.

Boades, sepulcre de -Bages-

(Castellgalí, Bages)

Sepulcre monumental romà, prop de Boades.

Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.

Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.

Bescaran

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.

És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.

Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.

Bell-lloc d’Aro

(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Poble (120 m alt), situat a l’extrem nord-oest de la vall d’Aro, sota Romanyà de la Selva.

L’església parroquial, del segle IX, és dedicada a santa Maria.

Es troba al mateix indret d’un poblat d’època romana.

Bell-lloc, mosaic de

(Girona, Gironès)

Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).

De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.

És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.

Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.

Banyoles, mandíbula de

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Mandíbula d’un home de Neanderthal, descoberta prop de l’estany de Banyoles, la primera trobada a Catalunya (1887); fou recollida per Pere Alsius entre els dipòsits sedimentaris de l’antillac, d’una extensió més gran que l’actual.

Es conserva a la Col·lecció Prehistòrica Alsius de Banyoles.

Asclepi d’Empúries

(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)

Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.

Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.

És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.

Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.

Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.

Anes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.

De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.

Ametllers, els

(Tossa de Mar, Selva)

Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.

Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.

Almatà, pla d’

(Balaguer, Noguera)

Jaciment d’època islàmica situada al nord de la ciutat. Ocupa una extensa planura de 27 ha i és protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades.

A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar. A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat octogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats al segle XI. Hom hi troba també restes d’un cementiri islàmic.