Arxiu d'etiquetes: Itàlia (nascuts a)

Cardona-Anglesola i de Requesens, Ferran de

11 Respostes

(Nàpols, Itàlia, 20 novembre 1521 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1571)

Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Isabel de Requesens.

Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.

Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l’editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March.

Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549).

A la cort de 1563-64 centrà l’animadversió d’una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García Álvarez de Toledo.

Canton, Josep

1 Resposta

(Milà, Itàlia, segle XVIII – Barcelona, 1808)

Usurer. Establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.

Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Giuseppe Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa.

L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia.

Cabrera, Anna II de

3 Respostes

(Mòdica, Itàlia, vers 1510 – Valladolid, Castella, 1565)

Dama. Neboda per línia il·legítima d’Anna I de Cabrera.

Es casà (1515) amb Luis Enríquez (que prengué el nom d’Enríquez de Cabrera), nebot de Fadrique Enríquez, marit d’Anna I, el qual ratificà el 1530 el casament i els hi fou traspassada l’herència (comtat de Mòdica, entre altres).

Residiren sempre a Castella i el govern dels dominis fou confiat a procuradors i governadors forasters, llevat els vescomtats de Cabrera i de Bas, que foren confiats al germà d’Anna II, Antic de Cabrera.

Boy, Jaume

Deixa un comentari

(Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)

Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes.

És autor d’un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839).

Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de

3 Respostes

(Lodi, Llombardia, Itàlia, segle XVII – Madrid, 1677)

Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46).

Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s’instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria. Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).

Blanca de Sicília i de Caríntia

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, vers 1330 – Catalunya, 1370)

Infanta. Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.

Fou abadessa del convent de clarisses de Messina; ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant de Sicília.

Alliberada, anà a Catalunya, on es casà amb el comte Joan I d’Empúries (agost 1364), cosí de Pere III el Cerimoniós.

Blanca de Nàpols i d’Hongria

25 Respostes

(regne de Nàpols, Itàlia, 1283 – Barcelona, 14 octubre 1310)

(o d’Anjou)  Reina de Catalunya (1295-1310). Filla de Carles II de Nàpols i de Margarida d’Hongria. Fou la segona esposa de Jaume II de Catalunya.

El matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni (1295), tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295. Formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova.

Acompanyà el seu marit en les expedicions contra el seu cunyat Frederic II de Sicília i contra Almeria (1308). Intervingué en l’entrevista de Tarassona (1304).

Residí amb preferència a Montblanc, Santes Creus i Tortosa. Tingué cancelleria pròpia. Sufragà l’eixamplament de bona part del monestir de Santes Creus, on fou enterrada.

Tingué deu fills, entre els quals el futur rei Alfons III el Benigne.

Berardo, Francesc

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Mercader. El 1622, després de molts anys de residència a Barcelona, i trobant-se del tot incorporat a la vida catalana, obtingué el privilegi de cavaller, tot i que el rei Felip IV s’hi havia oposat, en principi, per no concórrer en ell cap mèrit per serveis a la corona, sinó únicament una remarcable activitat comercial i ciutadana.

Els seus descendents pròxims serien figures remarcables a la història dels país, com Berardo i d’Espuny i els seus fills.

Barbeta -bandoler-

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1616)

Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra.

Fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat.

Alagno, Lucrèzia d’

5 Respostes

(Nàpols, Itàlia, 1430 – Roma, Itàlia, 19 febrer 1479)

Amant d’Alfons IV el Magnànim.

Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere de Torroella i el castellà Juan de Tapia. La seva figura apareix a l’arc del Castell Nou, a Nàpols.

Mort Alfons IV, Lucrèzia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran I de Nàpols, fill d’aquell.