Arxiu d'etiquetes: Itàlia (bio)

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem I de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

Llunell, Francesc

(Tebes, Beòcia, Grècia, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XIV)

Militar, un dels més destacats de la Grècia catalana.

Pel gener de 1374 fou nomenat governador del castell de Livàdia. No trigà a acudir al de Megara, que era atacat per Renier Acciàjuoli. Després de forta resistència, la fortalesa sucumbí i Llunell caigué presoner. Recuperà la llibertat al cap de poc temps.

El 1375 era a Sicília com a procurador dels ducats grecs i enviat especial del noble Lluís Frederic davant el rei Frederic III de Sicília. Aquest el féu recompensar pels perjudicis soferts.

Lloria -llinatge-

(Calàbria, Itàlia, segle XIII – Catalunya, segle XVIII)

(o Llúria)  Llinatge. El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent (1266). La seva muller, Bella d’Amichi, dama de la infanta Constança d’Aragó, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València.

Llur fill fou l’almirall Roger de Lauria, dit en català Roger de Lloria, que heretà les possessions valencianes i italianes.

La línia dels Lloria de Grècia, que habitaren els ducats d’Atenes i Neopàtria, fou sens dubte relacionada amb el llinatge de l’almirall Roger de Lloria, però la seva genealogia és molt confusa. El més famós de tots fou Roger de Lloria, mariscal de la Companyia Catalana.

Hi ha branques d’aquest llinatge, cognomenades Lloria o Roger de Lloria; una d’elles, establerta a Esterri d’Àneu, passà a Anglesola, a Lleida i a Barcelona, on encara subsisteix.

Una altra fou la dels castlans de Granyena, senyors de Biure de Gaià i castlans de Sidamon, que s’extingí el 1714, i l’herència passà als Borràs, marquesos de la Bárcena, que es cognomenaren Borràs de Lloria.

Lechi, Giuseppe

(Aspes, Itàlia, 5 desembre 1766 – Montirone, Itàlia, 9 agost 1836)

Militar. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796).

Durant la guerra del Francès fou nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí.

En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat.

Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l’assassinat del ric usurer italià Josep Canton.

Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols.

Gerolda

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)

Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II de Catalunya per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d’Agosta.

En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat.

El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure’s afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III de Catalunya tractarien Napolió més generosament.

Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.

Foixà i d’Orriols, Hug de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Castellà d’Agrigent. Iniciador de la línia de Sicília.

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, que volia dedicar-lo a l’església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca I de Navarra.

Serví el rei Martí I el Jove de Sicília. Aquest li deixà en morir (1409) 10.000 florins. Tingué rendes sobre els ports de l’illa.

Calàbria, Joan de

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XV – 1504)

Fill de Joan d’Anjou. Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu (1471).

Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II el Sense Fe.

La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit.

Cabrera, Anna I de

7 Respostes

(Mòdica, Itàlia, 1459 – 1526)

Dama. Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix. En morir el seu germà Joan II, encara impúber (1477), n’heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera.

Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II el Sense Fe, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Anna es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l’any 1477, amb Fadrique Enríquez, almirall de Castella. i recuperà els seus dominis a Catalunya (1481-86).

No en tingué fills i disposà (1515), per pressió del rei Ferran II el Catòlic, que la seva herència passes al nebot del seu marit, Luis Enríquez, el qual es casà amb Anna II de Cabrera.

Anna I nomenà hereu (1518) al seu marit.

Ataülf -rei visigot-

3 Respostes

(Roma ?, Itàlia, segle IV – Barcelona, 415)

Rei dels visigots. Cunyat i successor d’Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus.

Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori, sense l’aprovació d’aquest.

Davant l’avanç de l’exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos.

Amadeu I d’Espanya

22 Respostes

(Torí, Itàlia, 30 maig 1845 – 18 gener 1890)

(o Amadeu de Savoia)  Rei d’Espanya (1871-73). Fill segon de Víctor Manuel II d’Itàlia.

Atacat per carlins, alfonsins, republicans i organitzacions obreres, només comptà amb el suport del partit progressista.

El 1872, els problemes encara s’agreujaren més (insurrecció carlina, sollevaments republicans a Catalunya, escissió del partit progressista, atemptat contra el monarca), degut als quals arribà al convenciment que era impossible de governar, presentà la dimissió (11 febrer 1873) i tornà a Itàlia.