(Catalunya, segle XIV – vers 1404)

Cavaller i oficial reial. Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella.

Fou partidari del rei Pere III el Cerimoniós en les lluites que aquest tingué amb els nobles. El comte d’Empúries li prengué Albons, que havia obtingut com a dot de la seva muller Catalana.

Havent-li estat restituït Albons gràcies a una treva, Joan I el Caçador el nomenà capità i li donà la vegueria de Girona.

Amb el seu fill Arnau de Foixà i d’Orriols i altres cavallers ocupà Orriols i hi detingué el lloctinent del veguer, però foren perdonats (1393). Més tard fou majordom del rei Martí I l’Humà (1398).