Arxiu d'etiquetes: institucions

Escola de Nàutica d’Arenys de Mar

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)

Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.

El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.

Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.

L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.

Escola de Mestres -1906/10-

6 Respostes

(Barcelona, 1906 – 1910)

Institució. Fundada per Joan Bardina, que intentava solucionar, en part, les deficiències de l’ensenyament normal oficial.

Ha estat considerada com el primer centre de Catalunya que s’inspirà en els mètodes de la pedagogia activa.

El 1908 es creà el Col·legi del Remei, annex a l’Escola, per a les pràctiques de l’alumnat.

Les dificultats econòmiques i legals en determinaren la clausura.

Escola de Llotja *

12 Respostes

Nom més popular amb què es coneix l’Escola de Belles Arts de Barcelona (institució, 1775- ).

Escola de Bibliotecàries de Catalunya

16 Respostes

(Barcelona, 1915 – 1982)

Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.

Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.

En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.

Escola d’Alts Estudis Comercials

7 Respostes

(Barcelona, 1918 – 1936)

Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya.

S’emmotllà a l’ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc.

Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials, i s’adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.

Escola d’Agricultura *

1 Resposta

Veure> Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (centre universitari, 1911- ).

Escola d’Administració Pública de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Diabolus in Musica

2 Respostes

(Barcelona, 1965 – segle XX)

Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).

El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).

Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.

Delegació Diocesana d’Escoltisme

3 Respostes

(Barcelona, 1956 – 1965)

(DDE)  Institució de l’escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l’esforç d’un equip d’homes encapçalat per mossèn Antoni Batlle i Mestre.

La característica fonamental que la diferència de la resta d’institucions era la confessionalitat.

Fou l’antecedent dels Minyons Escoltes fundat el 1965.

Cos de la Noblesa de Catalunya, Reial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – )

Corporació. Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.

Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d’igual cognom inscrit al Llibre verd.

És presidida per un protector-president, amb honors de gran d’Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l’escut que Joan I el Caçador donà (1389) al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya”.

Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.