(Barcelona, 10 juny 1921 – 23 novembre 1923)
Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fórmules d’“En Patufet” i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana.
Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs.
La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129.
(Barcelona, 23 febrer 1928 – 9 agost 1928)
Setmanari infantil (25 núms.). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa.
Intentà de renovar el gust de la mainada i d’ésser més exigent que “En Patufet”. No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors.
La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols.
(Solsona, Solsonès, setembre 1951 – Barcelona, 1973)
Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona.
Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de “Cavall Fort”.
Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans.
Des del 1973 s’intitulà “Tretzevents” i està sota el patrocini de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(Barcelona, 1963 – )
Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus.
Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar.
Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil.
El 1992 va ser adquirit pel grup Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial.
Enllaç: La Galera
(Catalunya, 1937 – 1939)
(AIR) Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.
Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.
Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.
(Barcelona, 17 març 1917 – setembre 1998)
Revista infantil il·lustrada. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils.
La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l’atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d’historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic.
El 1983 deixà de publicar-se i, després d’un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.
(Barcelona, 3 gener 1904-desembre 1938 / 6 desembre 1968-29 juny 1973)
Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l’antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d’Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Joaquim Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya.
La seva importància rau en el fet d’haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Joan Junceda, Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell.
Després d’un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de “Patufet“, i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l’esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del segle XX; fins que desaparegué definitivament.
(Catalunya, desembre 1961 – )
Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors.
Des de l’inici es proposà de dotar el país d’un element d’entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions.
Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic.
Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil.
Enllaç web: Cavall Fort
(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)
(Francesc Boix i Masramon) Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.
Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.
La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.
El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 