(Barcelona, 26 febrer 1868 – 9 octubre 1954)

Folklorista i escriptor. De formació autodidacta, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars.

Va treballar durant molts anys a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona i va ser un dels fundadors de l’Esbart de Dansaires (1907) i de l’Orfeó Català (1891), i dirigí l’Esbart Català (1909).

També va fundar i va dirigir “En Patufet” (1904) i col·laborà en altres publicacions infantils, com “La Rondalla del Dijous” (1909), “La Mainada” (1921-23) i “Plançons” (1933), i també a les revistes “D’Ací i d’Allà” i “Esplai”.

Entre altres títols, va publicar Cançoner popular (1901-13), Rondalles per a nois (1904), Cançons i jocs cantats per la infantesa (1923), Com es bella la sardana (1924), De marionetes i titelles (1928), La sardana a Catalunya (1948), El ball i la dansa popular a Catalunya (1948), La dansa a Catalunya (1935-53), i estudis sobre costums populars: Baladrers de Barcelona (1947) i Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).

Fou el pare de Maria Aurèlia Capmany i Farnés.