(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)
Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).
Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).
(País Valencià, segle XVI – València, octubre 1587)
Impressora. En morir el seu marit, l’impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta.
Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558).
Aquest darrer any es casà amb l’impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l’impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(València, segle XIX)
Impressor. Fill del també impressor Josep Ferrer i d’Orga, junt amb el qual defensà la prioritat de València en la introducció de la impremta.
Féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria (1894).
És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825.
(País Valencià, segle XIX – 1881)
Impressor. Fill d’Antònia d’Orga.
Publicà treballs bibliogràfics i escrits defensant la prioritat de València sobre les altres ciutats hispanes en la introducció de la impremta.
(País Valencià, segle XV)
Impressor. Primer impressor de l’estat conegut. Era d’origen jueu i argenter d’ofici.
El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l’alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment.
Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d’aquella ciutat, mentre gestionava l’indult per retornar a València.
(València, segle XVIII – després 1813)
Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València.
El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas…, reedició de l’opuscle de Rafael Martí de Viciana. Fou amic de Gregori Maians.
A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena.
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
(València, 1736)
Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.
Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.
(País Valencià, segle XVIII – vers 1776)
Impressor. Conegut també per Estevan o per Josep Dolç. S’establí a València el 1732, on actuà fins al 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici.
Entre els seus treballs excel·leixen la impressió d’Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749), i la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar (1768). El 1771 era majordom de la confraria d’impressors.
Fou el pare de Josep i Miquel Esteve i Cervera.
Dades dels Països Catalans 