Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (cult)

Vida Coetània

2 Respostes

(Illes Balears 1311)

(llat: Vita)  Títol d’una biografia de Ramon Llull, en català modern. Escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París). El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B. de Gaiffier.

La versió catalana, de lletra del segle XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957).

L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona.

talaiot

13 Respostes

(Illes Balears)

Monument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l’edat del bronze a l’època romana; a Mallorca n’hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500.

Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n’hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s’aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.

Roqueta, sa -Illes Balears-

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Nom que els habitants donen a la seva illa natal.

Escola Mallorquina

13 Respostes

(Illes Balears, segle XX)

Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.

Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.

Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.

Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.

El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.

Diputació Arqueològica de les Illes Balears

1 Resposta

(Illes Balears, 1844 – 1845)

Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.

Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.

No arribà a l’any d’existència.

Deixem lo dol

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.

La forma més habitual fa: “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”.

cossier

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Ballador d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja el segle XVI, que fou molt popular durant el Barroc.

Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses.

Fins a època recent encara és ballada en diverses localitats de les illes.

Comte Mal, el

3 Respostes

(Illes Balears, segle XVII)

Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d’altres indrets.

Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau, i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal”.

Josep M. Quadrado (Las bodas del Conde Malo, 1843), Ramon Picó i Campamar (De pressa, 1884), Guillem Colom (El Comte Mal, 1950) i d’altres, l’han convertit en personatge literari.

Cançoner popular de Mallorca

1 Resposta

(Illes Balears, 1966)

Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà en quatre volums. Publicat per l’editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll.

Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues.

És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món.

Balears descrites per la paraula i la imatge, Les

1 Resposta

(Leipzig, Alemanya, 1869 – 1891)

(original: Die Balearen in Wort und Bild geschildert) Obra de Lluís Salvador d’Àustria. Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i il·lustració abundosa.

Fruit de molts anys de treball, fet amb la col·laboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc.

Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París (1878), obtingué una difusió relativament escassa. Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor. Més endavant l’arxiduc en féu una nova edició reduïda a dos volums (Würzburg-Leipzig 1897).

Paral·lelament a la versió original en foren fetes diverses traduccions castellanes, totes fragmentàries o inacabades, entre les quals cal destacar els dos volums de Las Baleares, corregits i augmentats per Francesc Manuel de Los Herreros i Schwager, que comprenen Eivissa i Formentera (Palma de Mallorca 1886-90).

Molt posteriorment ha estat novament traduïda i publicada en 12 volums la part referent a Mallorca, reduïda i sense les xilografies originals (Palma de Mallorca 1955-65).