(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)
Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.
Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.
Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village
(Illa, Rosselló, segle XVI)
Escriptor. Fou notari d’Illa.
Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d’aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat.
Influí en historiadors com Andreu Bosc i Jeroni Pujades.
(o Casanoves) Despoblat, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
L’antiga església parroquial de Sants Just i Pastor és obra del segle XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d’Illa el 1561.
Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló.
El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA.
(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)
Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.
Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).
(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)
Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.
Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.
Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).
(Illa, Rosselló, 1862 – 1922)
Poeta. Fundà a París el grup català Canigó.
Col·laborà, entre d’altres revistes, a “La Revue Catalane”, on publicà (1915) L’àliga blanca, poema al·legòric contra l’imperi alemany.
(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)
Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.
Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.
(Illa, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, 1664)
Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya.
Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l’orde.
(Catalunya, vers 1432 – Illa, Rosselló, 1467)
Bisbe d’Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona.
Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume de Cardona i de Gandia, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el bisbe Margarit (1461). En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil catalana.
Fou partidari de Joan II el Sense Fe i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller.
Dades dels Països Catalans 