(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Frare de l’Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l’orde a Ulldecona.
El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l’infant Jaume, fill gran de Jaume II el Just, als seus drets de primogènit.
Hug de Copons (Catalunya, segle XV) Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.
Hug de Copons (Catalunya, segle XV – segle XVI) Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XIV) Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.
Ramon de Cervelló (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XII – abans 1175) Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.
Pere de Cardona (Catalunya ?, segle XIII) Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Bremond de Cardona (Catalunya, segle XI) Personatge. No n’és conegut sinó l’esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda.
Bremond de Cardona (Catalunya, segle XII) Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36.
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
(Catalunya, segle XIV)
Frare de l’orde de l’Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó.
El 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l’exèrcit que s’hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.
(Catalunya, segle XV – Malta, octubre 1444)
Castellà d’Amposta. Pertanyent a l’orde de l’Hospital.
Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l’hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià.
L’orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l’hospital de Rodes i, després, del de Malta.
Prop d’aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller de l’orde de l’Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià.
El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d’Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius.
Dades dels Països Catalans 