(Barcelona, 10 juliol 1928 – Valladolid, Castella, 23 agost 1989)
Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d’època romana.
Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 29 maig 1940 – )
Historiador. Especialitzat en la història moderna i contemporània de Catalunya -professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions-.
N’ha estudiat especialment els aspectes socials (El sindicalisme a Barcelona; Rafael Campalans, socialista català; Los anarquistas y la cuestión nacional) i ha dirigit la Història dels Països Catalans.
(Barcelona, 11 novembre 1844 – 1 juliol 1904)
Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d’advocat. Deixeble de Manuel Milà i Fontanals i Antoni Bergnes de les Cases.
Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Pere Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar.
La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d’onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d’un diccionari català.
Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).
(Manresa, Bages, 1950 – )
Historiadora i numismàtica. Col·laboradora de “Gaceta Numismática” i “Acta Numismàtica”.
Ha publicat: Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania (1976), Corpus de la moneda catalana comtal (1979) i Troballa de monedes comtals a Òrrius. Estudi preliminar (1983).
(Barcelona, 1900 – 1987)
Medievalista. Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencià en dret i filosofia i lletres (1930), i fins al 1939 fou professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut Escola de Barcelona.
Especialitzat en estudis medievals, ha escrit, entre altres, les següents obres: Historia de la cultura española. La Alta Edad Media (1953), Alfons el Benigne (1954), Pere el Catòlic (1960) i Els primers comtes-reis (1985).
Col·laborà amb Vicens Vives en el llibre pedagògic: Història: Primeres lectures, i s’encarregà d’edicions crítiques de textos historiogràfics antics.
També és autor de La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Pequeña historia de la Humanidad medieval (1953) i d’Història Universal (1968).
(Barcelona, 1937 – 20 desembre 2017)
Historiador i sacerdot. Professor a la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou degà (1973-79).
Ha publicat, entre altres estudis: Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari de Barcelona 1868-1982 (1983), L’Església de Barcelona en la crisi de l’antic règim 1808-1833 (1986).
Delegat episcopal d’ensenyament i catequesi de Barcelona (1973-81), ha desenvolupat també tasques ecumèniques.
(Barcelona, 1871 – Vilassar de Mar, Maresme, 1939)
Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bové.
Autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lul·lisme (1925).
(Barcelona, febrer 1977 – )
Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.
El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.
El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.
(Roma, Itàlia, 1976 – )
(AISC) Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).
El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.
(Barcelona, 1318 – )
(ACA) Dipòsit documentat de l’antiga cancelleria reial de Catalunya-Aragó, al qual s’han incorporat altres fons històrics.
El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178 i el més antic escrit en català, del 1211.
Instal·lat antigament al Palau del Lloctinent de Barcelona, els 15.000 m lineals de documents que té actualment han fet que es dissenyés un nou edifici per albergar-lo. L’Arxiu ha tingut arxivers molt destacats.
Darrerament s’ha organitzat en nou seccions: Reial Cancelleria, Consell d’Aragó, Reial Audiència, Reial Patrimoni, Generalitat de Catalunya, Ordes Religiosos, Protocols Notarials, Hisenda i Diversos.
Enllaç web: Arxiu de la Corona d’Aragó
Dades dels Països Catalans 