Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Junyent i Sánchez, Emili

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1 juny 1946 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor Joan Maluquer de Motes.

Ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999.

Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996).

Josep de Jesús Maria

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, segle XVII)

Predicador i historiador carmelità.

Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d’una Justificació o conveniència d’aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640).

Jorba i Jorba, Manuel

Deixa un comentari

(Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 9 maig 1942 – )

Historiador i erudit de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.

Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 i doctor en filologia catalana.

Redactor de la revista “Els Marges”, ha publicat diferents treballs d’història de la llengua i de la literatura catalanes, dels quals sobresurt Manuel Milà i Fontanals i la seva època (1984).

Joan de Bíclarum

4 Respostes

(Santarem, Portugal, vers 540 – Girona, 621)

Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (vers 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l’Egarenc (614).

Va escriure (vers 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590).

Jardí i Casany, Enric

5 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1924 – 20 octubre 1998)

Assagista i historiador. Fill d’Enric Jardí i Miquel. Es llicencià en dret i fou fundador de la revista “Ariel”.

Dedicat a l’assaig, sobretot a l’artístic, la seva bibliografia comprèn títols com La responsabilitat civil derivada de l’acte il·lícit (1958), Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), Eugeni d’Ors (1963), El doctor Robert i la seva època (1969), Història d’Els Quatre Gats (1972); les monografies d’art Tres diguem-ne desarrelats (1966), Nonell (1969), Torres García (1973), Joaquim Mir (1975) i Pau Klee (1990).

Altres títols de la seva extensa producció són Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb Josep M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), Els moviments d’avantguarda a Barcelona (1983), Nou converses amb Jordi Mercade (1985), tres estudis sobre Macià –Francesc Macià, el camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de la Generalitat (1980) i Francesc Macià, president de Catalunya (1982)- i dos sobre Companys –Lluís Companys, president de la Generalitat (1991) i Companys i el sis d’octubre (1997).

Janer i Graells, Florenci

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1831 – El Escorial, Madrid, 19 juliol 1877)

Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris.

Membre de la Real Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando. Catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial. Director de “Seminario Popular” i de la Biblioteca de Autores Españoles.

És autor d’Examen de los sucesos… que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España… desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión.

Institut Municipal d’Història de Barcelona

13 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1943 – )

(IMH)  Organisme. Engloba les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).

Comprenia també el Museu d’Indústries Populars (1942), el Museu d’Història de la Ciutat (1943) i la Comissaria Municipal d’Excavacions (1948), institucions que a partir del 1957 esdevingueren autònomes.

Té la seu a la casa de l’Ardiaca.

Iniesta i Vernet, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1946 – )

Historiador. Especialista en història d’Àfrica. S’orientà cap a aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista.

De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987.

Ha estat professor a les universitats de Dakar (1979-80) i de Madagascar-CUR d’Antananarivo (1981-83) i ha impartit cursos en diverses universitats europees. Des del 1985 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Africans de Barcelona.

La seva línia d’investigació ha anat evolucionant des dels treballs sobre els sistemes de poder cap a una major atenció a les mentalitats, les identitats i les formes de pensament africanes.

Entre la seva extensa obra cal esmentar: Antiguo Egipto. La nación negra (1989), Bajo la Cruz del Sur. Religión, comercio y guerra en el Canal de Mozambique, 900-1700 d.c. (1993), Ètnia i nació als móns africans (1995) amb Ch. Choulon, Kuma. Historia del Africa negra (1998), De Marx a Platón. Retorno a la Tradición occidental (1999) amb A. Rojo i Ll. Botinas, i Emitai. Estudios de historia africana (2000).

Enllaç web:  Ferran Iniesta

Ilerda -revista-

3 Respostes

(Lleida, 1943 – 1986)

Revista d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, Joan Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis.

Història Nacional de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1922 – 1934)

Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.

En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.

És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.

La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.

L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.