Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Mainar i Pons, Josep

(Barcelona, 18 març 1899 – 1 maig 1996)

Ebenista, historiador de l’art i folklorista. Decorà les instal·lacions d’alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l’Hogarotel.

Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d’interiors, col·laborà a l’obra L’art català.

Com a folklorista, fundà i dirigí la revista “La Sardana” (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l’Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l’obra La sardana (3 vols, 1970).

Fou el pare de Montserrat Mainar i Benedicto.

Madurell i Marimon, Josep Maria

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)

Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.

Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.

De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).

López Estrada, Francisco

(Barcelona, 1918 – València, 2010)

Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla.

A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977).

Llovet i Verdura, Joaquim

(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)

Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.

És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Llorens i Solé, Antoni

(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)

Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.

Llorens i Serrano, Montserrat

(Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1931 – Barcelona, 27 juny 2022)

Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953).

Fou col·laboradora d’“Estudios de Historia Moderna”, i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.

Llorca i Vives, Bernadí

(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.

Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).

Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni

(Barcelona, 31 maig 1799 – Alacant, 6 desembre 1861)

Científic i historiador. Membre de la Societat Filosòfica, durant el període 1824-32 s’hagué d’exiliar a França per les seves idees liberals. En tornar-ne, contribuí a la introducció del pensament científic modern a Catalunya.

Ultra la seva activitat d’erudit, fou un dels organitzadors del Museu Arqueològic de Barcelona i presidí l’Acadèmia de Ciències.

Obres seves són: De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració), Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866), etc.

Llampilles, Francesc Xavier

(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)

(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà)  Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.

Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.

Jutglar i Bernaus, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 desembre 1933 – 28 novembre 2007)

Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s’ha especialitzat en els segles XIX i XX.

És autor de L’era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d’Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de Catalunya (1979-83) i Història d’Espanya (1987).