Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Guibeaud, Joan

Deixa un comentari

(Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)

Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890.

Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution.

És autor d’Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del segle XIII al XVIII.

Guerrero Ayuso, Víctor

Deixa un comentari

(Badajoz, Extremadura, 1948 – Mallorca ?, novembre 2017)

Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.

Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V.

Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).

Gual i Camarena, Miquel

Deixa un comentari

(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)

Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).

Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).

González i Martí, Manuel

1 Resposta

(València, 1 gener 1877 – 4 gener 1972)

Dibuixant, escriptor i historiador de l’art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna.

Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d’estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l’obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya).

Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.

Gomes i Corella, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1560/65 – 1638)

Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.

És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).

És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.

Gomar * -eclesiàstics-

Deixa un comentari

Veure> Gotmar (bisbe de Vic, segle IX)

Veure> Gotmar (cronista i bisbe de Girona, segle X).

Golobardes * -varis bio-

Deixa un comentari

Veure> Joan Baptista Galobardes  (naturalista català, segles XVIII-XIX).

Veure> Miquel Galobardes i Vila  (historiador català, 1909-71).

Giménez i Fayos, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1886 – 1974)

Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.

El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.

Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

Gil-Mascarell i Boscà, Miracle

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)

Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.

Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.

Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).

Gibrat, Josep

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)

Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.

És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).