Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Genovès i Amorós, Vicent

1 Resposta

(València, 1909 – 1988)

Historiador. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i col·laborà a “Acció”, “Mirador”, “El Matí”, etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià.

Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes metodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823.

Fou membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).

Gea i Martínez, Rufí

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1859 – 1920)

Historiador i escriptor. Fou cronista de la seva ciutat natal.

És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).

Gazanyola i Bou, Joan de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 març 1766 – 24 maig 1851)

Historiador. Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz. En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes. Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics.

Contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà. Escriví una Histoire du Roussillon (1857).

Gayà i Sitjar, Miquel

1 Resposta

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)

Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.

Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).

Gayà i Estelrich, Jordi

Deixa un comentari

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 – )

Medievalista i sacerdot. Féu estudis al seminari de Mallorca i a la universitat de Friburg de Brisgòvia (RFA), on s’interessà pel lul·lisme i on es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979).

Secretari d’“Estudios Lulianos” i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, fou professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.

Ha editat l’Ars Notatoria i l’Astronomia de Ramon Llull.

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria

3 Respostes

(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)

Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.

Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.

És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.

Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.

Garcia i Soriano, Just

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

Garcia i Ortiz, Gaspar

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Oliva, Safor, segle XVII)

Historiador i poeta en castellà. Sastre d’ofici, resident a Oliva.

Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Garcia i Ballester, Lluís

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.