Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Ibarra i Ruiz, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)

Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.

Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).

Ibarra i Manzoni, Aurelià

Deixa un comentari

(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)

Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.

Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.

Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.

Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.

Huici Miranda, Ambrosio

Deixa un comentari

(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)

Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.

Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).

Història General del Regne de Mallorca

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1595)

Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l’illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d’unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.

L’autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L’escriví en català (acabada el 1595) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), el 1601.

Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels segles XVII i XVIII; una versió castellana -l’única completa de l’obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.

L’obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Agustí Alemany (1723).

Història de València

Deixa un comentari

(València, 1530 – 1537)

Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Rafael Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana. Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil).

És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques.

Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta.

Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I el Conqueridor); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604.

La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.

Hijarrubia i Lodares, Guillem

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1893 – 2 febrer 1966)

Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana.

Estudiós de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.

Hernández i Sanz, Francesc

5 Respostes

(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)

Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.

Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.

Hernández i Móra, Joan

2 Respostes

(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)

Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.

Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.

Guimerà, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1617)

Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l’orde en els anys 1609-17. Intervingué en l’expulsió dels moriscs de València l’any 1610.

Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi.

Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).

Guillén i Tato, Juli

Deixa un comentari

(Alacant, 5 agost 1897 – Madrid, 27 novembre 1972)

Militar i historiador. Contraalmirall de l’armada. Fou director del Museu Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia.

Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).