(Nàpols, Itàlia, segle XV – Rocacorba, Llenguadoc, 1502)
(fr: Boffile de Juge) Militar. Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II el Sense Fe a Peralada (1472).
Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Prengué les armes per Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest contra la Generalitat catalana.
El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d’un temps de setge, hagué de capitular.
(País Valencià, segle XV – Xàtiva, Costera, 1465)
Fill natural del duc Alfons II de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós. Intervingué en les empreses italianes d’Alfons IV el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435).
Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II el Sense Fe fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei.
Fou el pare de Jaume (II) d’Aragó.
(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Seguí la causa reial en la guerra contra Joan II. El 1462 fou un dels assetjats a la Força de Girona, amb la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.
Pel setembre de 1462 fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.
(Rosselló, segle XV)
Noble. Casa la seva filla Caterina d’Ortafà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Guillem i Bernat d’Oms, s’alçà al Rosselló contra l’ocupació francesa.
Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d’ell i de tota la guarnició.
(Catalunya, segle XV)
Militar. Prengué les armes contra Joan II. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada.
El 1465, durant el regnat de Pere IV de Catalunya, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà.
Altre nom amb que és coneix la Guerra contra Joan II (1462-72).
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II.
L’11 de gener de 1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.
Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.
Francesc (II) d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.
Guillem Ramon d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Fou reialista durant la guerra civil.
Joana d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.
Pere Ramon de Copons (Catalunya, segle XV) Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.
Dades dels Països Catalans 