Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Fiveller, Bernat

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II.

L’11 de gener de 1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.

Erill i de Montcada -germans-

Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.

Francesc (II) d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.

Guillem Ramon d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Fou reialista durant la guerra civil.

Joana d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.

Copons, Pere Ramon de -varis-

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.

Copons, Hug de -varis-

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Consell del Principat -1460/72-

(Catalunya, 1460 – octubre 1472)

Òrgan polític que dirigí l’oposició contra Joan II de Catalunya i, posteriorment, la guerra (1462-72).

Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460.

Conangles, Joan

(Catalunya, segle XV)

Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d’ells, però després de fer prometre a l’enemic el respecte als privilegis de la població.

Castre-Pinós i de So, Ivany de

(Ribagorça, 1430 – després 1493)

Cavaller. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà de Guillem Ramon i de Joan. Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt.

Home bel·licós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458. Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera (1464-66), que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics.

El 1466 caigué presoner de Pere IV de Catalunya, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat. Joan II el premià amb rendes confiscades.

Burguès, Gregori -ciutadà-

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.

Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

Barberà, Guerau de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II.

Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L’any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.

Argentona, Joan d’

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat.

En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.