Arxiu d'etiquetes: Guerra Civil

Seròs, batalla de -1938-

Deixa un comentari

(Seròs, Segrià, abril 1938 – novembre 1938)

Cap de pont de les tropes franquistes en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó, a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca.

Els dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per dues brigades republicanes. Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular (7 al 22 novembre 1938), per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre.

L’Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs, Aitona i Soses, però no va poguer profunditzar. La contraofensiva franquista arrencà el dia 19, ocupà Seròs i enllaçà amb el batalló que, isolat, encara defensava el cap de pont.

D’aquí partí l’atac principal de l’ofensiva franquista contra Catalunya (desembre 1938).

Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya

Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya

(Catalunya, novembre 1936 – 1939)

Nom de la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines. Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols.

Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó (agost 1936), difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep M. Benet i de Caparà (amb el grau de comandant) i del capità Carles Balaguer; la unitat fou rebatejada amb el nom de Milícies Pirinenques.

Poc després reberen l’ordre d’organitzar-se segons el sistema militar tradicional (setembre 1936); la unitat restà sota la dependència directa de la Generalitat de Catalunya.

Hom organitzà un batalló encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l’estat francès. En les seves missions pels Pirineus foren atacats per les forces del Cojo de Màlaga, aleshores establert a Puigcerdà de manera semi-independent.

Després dels fets de Maig del 1937 (durant els quals es distingiren diversos dels seus membres en la custòdia de la Generalitat), fou incorporat a l’Exèrcit Popular i fou la base de la militarització de les Brigades 72, 130 i 102, que formaren la Divisió 43, esdevinguda cèlebre en restar tres mesos isolada a l’anomenada bossa de Bielsa (març-juny 1938).

combats de Pàndols i Cavalls

Pàndols i Cavalls, combats de -1938-

(Terra Alta, 24 juliol 1938 – 2 novembre 1938)

Conjunt d’enfrontaments armats que tingueren lloc a les serres de Pàndols i de Cavalls durant la batalla de l’Ebre de la guerra civil espanyola.

Aquestes serralades foren un dels principals objectius assolits per l’ofensiva republicana del 24 de juliol i foren fortificades.

Pàndols inicialment resistí les ofensives nacionals (10-20 d’agost), però a Cavalls es produí una forta contraofensiva (30-31 d’agost), que va obligar el bàndol republicà a retirar-se d’ambdues posicions.

Ou, Oficina de l’

(Catalunya, 29 desembre 1936 – 1939)

Organisme creat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda -la batalla de l’ou– i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments.

El director era nomenat pel conseller d’agricultura. L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors (CNT i UGT), dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum.

Catalunya, batalla de -1938/39-

1 Resposta

(Catalunya, 23 desembre 1938 – 13 febrer 1939)

Conjunt d’accions militars de la Guerra Civil, que comportà l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit franquista.

La batalla s’inicià amb una ofensiva protagonitzada per l’exèrcit franquista, dirigit pel general Dávila, que disposava de 300.000 homes, 565 peces d’artilleria i 500 avions, enfront d’un exèrcit republicà delmat per la llarga batalla de l’Ebre.

En aquestes condicions, les dues escomeses inicials -en el sector de Tremp i, al sud, en el de Seròs– van significar la ruptura del front català i la penetració progressiva dels exèrcits franquistes, la qual no pogueren aturar les resistències aïllades i descoordinades.

Amb un exèrcit republicà en retirada, Tarragona era ocupada el dia 15 gener, Barcelona queia el dia 26 i Girona, el dia 4 febrer. L’ocupació de Catalunya va quedar completada el 10 febrer amb l’arribada de l’exèrcit franquista a la frontera francesa.

L’èxode en massa de població civil cap a França i els continuats bombardeigs que aquesta població va haver de sofrir per part de l’aviació franquista foren les notes més destacades d’aquesta batalla.

Camposines, les

3 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta)

Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.

El terme pertanyia als hospitalers.

Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).

Balaguer, batalla de -1938-

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)

Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.

El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

Aragó, front d’ -1936/38-

9 Respostes

(Catalunya, juliol 1936 – març 1938)

Línia del front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobretot per la CNT, amb l’objectiu d’anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l’exèrcit revoltat.

En molt poques setmanes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituïren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d’Osca, Saragossa i Terol.

Durant l’any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d’Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (desembre 1937-febrer 1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l’exèrcit de Franco arribés a Catalunya.

A partir del mes d’abril de 1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius Segre i Ebre.

Ajut Infantil a Reraguarda

1 Resposta

(Catalunya, 1937 – 1939)

(AIR)  Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.

Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.

Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.

Ebre, batalla de l’ -1938-

26 Respostes

(Catalunya, 24 juliol 1938 – 18 novembre 1938)

Acció bèl·lica. Fou la més important de la guerra civil espanyola, així com la més sagnant de les lliurades en territori català. Durant la primavera del 1938, les tropes franquistes havien dut a terme una metòdica ofensiva de cap a cap del marge dret del riu Ebre, que les havia portades fins al Mediterrani, i havia dividit en dues parts la zona republicana.

En aquesta situació, el comandament político-militar republicà va intentar una ofensiva al Baix Ebre, amb la intenció de tornar a enllaçar Catalunya amb País Valencià i aïllar a la província de Castelló una important massa de maniobra enemiga; per tal d’aconseguir-ho, va acumular 100.000 homes distribuïts en tres cossos d’exèrcit sota el comandament del coronel J. Modesto i, com a cap d’operacions, el general Vicent Rojo.

La nit del 24 de juliol, en un front de gairebé 100 km, es desencadenà l’ofensiva republicana. El pas del riu es portà a cap amb total sorpresa i les tropes republicanes assoliren un avenç important per Flix, Móra, Miravet, etc; ocuparen una extensa zona entre Mequinensa i Faió, i en un altre sector arribaren fins a Gandesa, si bé l’atac fracassà a Amposta. Tanmateix, noves unitats havien acudit a reforçar l’exèrcit franquista, i el dia 3 d’agost, fracassats els repetits atacs de Enrique Líster contra Gandesa, l’ofensiva restà aturada i s’inicià una intensa batalla de desgast que durà quatre mesos i en què s’esgotaren els darrers recursos de la República.

Al començament d’agost, els forts contraatacs franquistes havien liquidat la bossa de Mequinensa. Sotmés a un incessant bombardeig d’aviació i artilleria i a constants atacs localitzats, el front republicà s’anà replegant lentament cap a l’Ebre; el 18 de novembre els darrers efectius travessaren el riu.

Durant els quatre mesos de durada de la batalla s’havien produït gairebé 80.000 baixes i una gran pèrdua de material. Així, sense possibilitat de reposar les pèrdues, les forces republicanes quedaren a la mercè de l’ofensiva franquista, que provocà la conquesta definitiva de tot Catalunya (23 desembre 1938 – 10 febrer 1939).