(Granollers, Vallès Oriental, 31 agost 1913 – 25 gener 1985)
Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l’elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental.
Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals.
(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)
Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.
El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.
Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).
(Granollers, Vallès Oriental, 19 novembre 1956 – 2 març 2016)
Historiador i crític d’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador habitual de diversos diaris i revistes.
Ha estat comissari d’exposicions en galeries i institucions. En l’àmbit teòric, ha escrit textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives.
(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)
Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.
També ha destacat com a aquarel·lista.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)
Escriptor i metge.
És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).
(Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona (1832).
Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex.
Col·laborà a la “Revista Popular”, de Barcelona.
(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1561 – Barcelona, 1641)
Cronista. Fou notari públic de Barcelona, escrivà de ració del consell municipal (1603) i síndic de la ciutat (1608). Anà a Roma enviat pel Consell de Cent com a representant de la ciutat.
Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum previlegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d’ordinacions de Bernat Soler i redactà el Ceremonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, coneguda per Rúbriques de Bruniquer, recopilació del dret administratiu de Barcelona, la qual fou començada el 1608 i va publicar-se entre els anys 1912 i 1916.
També escriví algunes obres sobre la ciutat, com la Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona…, obra redactada el 1630, que és una història més o menys llegendària de la ciutat amb la descripció dels aspectes econòmic, cultural, urbà i religiós, i que es publicà en dues edicions (1871 i 1885); així com també, el Manual de novells ardits o Dietari dels anys 1603-07.
(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – )
“Pep Bou” Actor. Fundador de les companyies Pa de Ral (1978) i La Viu Viu Teatre (1981).
Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fugi Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pel·lícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, i Sabó sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, 1998 ).
Ha actuat per Europa, Amèrica i Àsia i ha rebut diversos guardons nacionals i internacionals.
El 1997 realitzà un nou espectacle amb vapor i sabó a partir de la poesia visual de Joan Brossa. Altres espectacles són: Diàfan (2003), Clar de llunes (2007), Atmosfera (2009), Clinc! (2011), La Pell de l’Aigua (2014), etc.
Enllaç web: Pep Bou
(Granollers, Vallès Oriental, 19 maig 1943 – )
Arquitecte i urbanista. Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. Junts feren l’edifici del Museu de Granollers (1971), l’institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981).
Individualment és autor del projecte d’un teatre-auditori per a l’ajuntament de Granollers i de la seu de l’Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d’exposicions i escenografies.
(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)
Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.
A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.
Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.
Dades dels Països Catalans 