(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII)
Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d’Aragó, Navarra i València.
Publicà tres obres de finalitat docent.
Martínez i Murillo, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: gramàtics/ques
Ibn al-Sïd al-Batalyawsï
(Badajoz, Extremadura, 1052 – València, 1127)
Filòsof i gramàtic andalusí. Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mälik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’Ibn Baskuwäl.
És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidäb fï sarh Adab al-kuttäb, comentari a la Guia dels secretaris d’Ibn Qutayba, i el Kitäb al-Had’iq, obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica.
Grifolla i Giner, Miquel
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – 1698)
Gramàtic. Era conegut també pel seu segon cognom.
Les classes que donava a la seva vila natal eren molt concorregudes per alumnes que venien de lluny, atrets per la seva fama.
Gil -varis bio-
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
Fullana i Mira, Lluís
(Benimarfull, Comtat, 5 gener 1871 – Madrid, 21 juny 1948)
“Pare Fullana” Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española.
Contribuí a l’estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l’any 1932, en què acceptà les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
És autor d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915) i d’altres treballs remarcables, com Característiques catalanes a València (1908), Estudi sobre filologia valenciana (1926) i La evolución del verbo en la lengua valenciana (1928), discurs pronunciat en ingressar a la Real Academia Española.
Ferrer i Parpal, Jaume
(Maó, Menorca, 11 febrer 1817 – 25 octubre 1897)
Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic “Es Menurquí” (1891), del qual sortiren pocs números.
Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.
Febrer i Cardona, Antoni
(Maó, Menorca, 22 novembre 1761 – 16 febrer 1841)
Gramàtic i escriptor. Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Illes Balears.
Encara que la majoria de la seva obra és inèdita, va publicar Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804, publicats amb el pseudònim d’Un Maonès), Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina (1824), Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821), a més de tres gramàtiques de llengua francesa i, com a mínim, d’un extens Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí.
Fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes.
És important també la seva activitat com a compilador de poesia popular (Recopilació de les cobles que es cantaven antigament en les festes d’alguns sants advocats), com a preceptista (Compendi de la poesia menorquina o principis en què se funden les regles a les quals els versos estan subjectes, 1818), com a poeta, escriptor religiós i, sobretot, com a traductor del llatí.
Mantingué també una important correspondència amb el comte d’Aiamans sobre temes polítics i de llengua.
La seva obra gramatical, d’una importància encara no prou valorada, tingué una gran influència sobre la gramàtica menorquina de la primera meitat del segle XIX.
Malgrat els successius canvis de sobirania de la Menorca del seu temps, tota la vida mantingué la fidelitat a la llengua catalana i l’afany de fer-ne un instrument vàlid de cultura per als seus contemporanis.
Falcó i Castell, Jaume
(Castelló de la Plana, 1634 – País Valencià, segle XVII)
Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló.
Publicà Syntaxeos compendia (1677) i De prosodia et poetica (1682).
Fàbregues i Sintes -germans-
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
- Joan Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1878 – 1909) Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.
Domènec, Pere -gramàtic-
(País Valencià, segle XVI)
Gramàtic. Era sacerdot.
És autor de Minus alphabetum (València, 1518), diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i els errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu.
Dades dels Països Catalans 