(Girona, segle XVII – Barcelona, 1660)
Escriptor. Era senyor de Curull i de Vilarnadal.
Li fou encomanada la redacció de Vida de San Narciso, Apología en defensa del milagro de las moscas i De las grandezas de Gerona.
(Girona, segle XVIII – 1809)
Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.
A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.
(Girona, segle XVIII – Montserrat, Bages, segle XVIII)
Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d’haver ocupat altres càrrecs importants.
(Girona, segle XIX – 1865)
Erudit. Fou l’encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l’italià a l’espanyol.
(Girona, segle XIV – segle XV)
Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.
Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:
(Girona, segle XIV – segle XV)
(o Borraçà o Borraçan) Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.
El més antic és Guillem (I) Borrassà (Girona, segle XIV – 1396) Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:
Guillem (II) Borrassà (Girona, segle XIV – abans 1390) Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).
(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)
General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.
El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.
Dades dels Països Catalans 