(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)
Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.
També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.
(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)
Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.
Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.
Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).
El seu germà fou Narcís Coll i Vehí (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851) Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).
(Catalunya, segle XVIII – Girona, 1823)
Guerriller (dit Mossèn Anton). Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny.
El 1822 arribà a ocupar Olot juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Francesc Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar.
Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric.
(Girona, 19 agost 1908 – 1988)
Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.
Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.
Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 març 1895 – Girona, 29 novembre 1990)
Compositor. Germà de Josep i d’Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d’Indy, a París.
Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924).
Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).
(Girona, 1259 – 1285)
Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D’origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.
És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l’extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280.
En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d’idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia.
Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor.
(Barcelona, 1943 – Girona, 10 octubre 2005)
Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso.
Ha dut a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Ha estudiat la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte J. Roca i Bros.
(Abrantes, Portugal, 5 juny 1946 – Girona, 30 gener 1981)
Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l’equip de “Presència”.
Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del “Punt Diari”, on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc.
Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.
L’any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.
(Barcelona, 14 novembre 1923 – Girona, 10 agost 2007)
Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol.
Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d’Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats.
Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.
(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XIV)
Arquitecte. Mestre d’obres de la catedral de Girona almenys en 1357-59. li ha estat atribuït el projecte de cobrir-ne la nau amb una sola volta.
En 1357-60 dirigí la construcció del claustre de Sant Feliu de Girona, enderrocat el 1374.
Dades dels Països Catalans 