Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al sud del nucli de Sant Esteve d’En Bas, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria.
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al sud del nucli de Sant Esteve d’En Bas, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria.
Caseria propera a la parròquia, al vessant sud-oest de la serra de Capsacosta, vora la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses.
Del 1937 al 1939 donà nom a l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya.
(o Hormoier) Despoblat de l’antic terme d’Oix, situat a la riba esquerra del riu de Beget, al peu dels cingles de Talaixà. L’església de Sant Miquel d’Hortmoier, romànica, és esmentada ja el 977. Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.
Fou possessió de Cuixà i el segle XIV formava una parròquia, però des del segle XVIII depenia ja de la d’Oix.
(Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.
(trad: Guitarriu) Poble, a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu (1.192 m alt), al sud del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica.
Depenia de la baronia de Sales.
(Catalunya)
Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.
Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.
És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.
(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.
A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.
Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.
(Garrotxa)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.
Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996.
L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú.
Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al sud, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d’en Bas.
L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al segle XVI.
Formà part de l’antic terme de Joanetes.