Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Estela, puig -Garrotxa-

6 Respostes

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

(o Estella)  Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.

Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.

Escales -Garrotxa-

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).

L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.

Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.

Entreperes

6 Respostes

(Sales de Llierca, Garrotxa)

Poble, situat a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles d’Entreperes (1.083 m alt).

L’església de Sant Grau d’Entreperes (760 m), situada en un replà dels cingles, romànica (segle XII), ha esdevingut santuari.

Encies, les -Garrotxa-

4 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

(ort ant: les Ansies)  Poble, a la vall d’Hostoles, al vessant meridional de la serra de les Medes.

A l’església parroquial (Santa Maria), esmentada ja el 1155, era venerada (fins a l’any 1936) la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies.

Elena, santuari d’

4 Respostes

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

Santuari de la Mare de Déu d’Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d’Elena (565 m alt).

L’església és romànica.

Dosquers

2 Respostes

(Maià de Montcal, Garrotxa)

(pop: Tosquers o Tosqueres)  Poble (162 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual.

Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal.

L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l’hostal de Dosquers.

L’antic terme comprenia també els veïnats d’Usall, la Riera i Vila-rodona.

Croscat, turó de

10 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d’Olot, de 185 m d’alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants.

Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’una vall.

Cot, la

2 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

(o Sacot, o Sant Miquel Sacot)  Poble (643 m alt), a l’extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot).

L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú.

El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.

Corda, hostal de la

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa)

Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d’En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII.

Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.

Corb, serra del

15 Respostes

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d’Olot (nord) i la vall d’Hostoles (sud).

És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l’esquarterament del terreny per una sèrie de falles.