Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Malagrida

(Olot, Garrotxa)

Barri de l’eixample de la ciutat, promogut per Manuel Malagrida i Fontanet, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.

El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs.

Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació (1945) d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos.

Llongarriu

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall del Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat.

L’església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.

Lligordà

(Beuda, Garrotxa)

Poble, situat al sector meridional del terme.

L’església parroquial (Sant Pere), romànica (segle XII), d’una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts.

Pertangué al vescomtat de Bas. El 1698 era lloc reial.

Juvinyà

2 Respostes

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Antiga casa forta, romànica.

És un dels exemples més típics de casa rural construïda als segles XI-XII que es conserven a Catalunya.

El 1972 fou declarada monument històric-artístic.

Juinyà

1 Resposta

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Poble (194 m alt), situat a l’esquerra del Junyell, poc abans de l’aiguabarreig amb el Fluvià.

L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró I de Barcelona a Santa Maria de Besalú; el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III de Besalú als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble.

Jordà, fageda d’en

6 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).

La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.

Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.

Fou popularitzada per Joan Maragall.

Jonqueres -Garrotxa-

2 Respostes

(Maià de Montcal, Garrotxa)

Antiga església prioral (Santa Maria de Jonqueres), actualment de Santa Magdalena.

Existia ja el 978. El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (Rosselló).

El 1691 és mencionada com a priorat secular.

Joanetes -Garrotxa-

9 Respostes

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Poble (603 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics.

El lloc és esmentat ja al segle IX; formà part del vescomtat de Bas.

Formava un municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu.

Hostoles, castell d’

4 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Antic castell (599 m alt), les ruïnes del qual són a l’esquerra del riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, a la vall d’Hostoles.

Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú. Passà a la família Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí. Durant la guerra contra Joan II, fou fortificat pels remences que l’ocupaven el 1463; el 1471 fou incorporat a la corona.

Joan II el Sense Fe concedí el 1474 el vescomtat d’Hostoles, amb la possessió del castell, però el 1488 aquest tornà a la corona.

La senyoria del castell era des de mitjan segle XVI al XVIII dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, però la vall d’Hostoles formava el segle XVII una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.

Hostoles *

Deixa un comentari

(Garrotxa)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Pallerols.