Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Comallonga, Joan de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI – després 1554)

Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.

A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.

El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

Coloma i de Melo, Antoni de

6 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)

Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.

Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.

El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).

Coloma, Joan de

1 Resposta

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Codalet, Pere Ramon de

Deixa un comentari

(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)

Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.

Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.

Claramunt, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIII)

Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.

La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

Cifuentes, comte de *

Deixa un comentari

Títol amb què és conegut Juan de Silva-Meneses y de Rabatta, governador castellà de Menorca (1737-92).

Cervelló i Piccolomini di Siena, Bernadí Maties de

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)

Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).

El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).

Caupena -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic fou Aliot (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:

Antoni (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV)  Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:

Aliot (II) de Caupena  (Grècia, 1418 – 1440)  Tingué un fill il·legítim:

Antoni (II) de Caupena  (Grècia, segle XV – 1451)  Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:

Arnau Guillem de Caupena  (Grècia, segle XV – 1460)  Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:

Aliot (III) de Caupena  (Grècia, segle XV)  Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Castelló, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític. Fou membre del consell reial i intendent d’Extremadura.

Era un dels diputats valencians a les Corts de Cadis (1810-13). Hi tingué intervencions remarcables, encara que no gaire nombroses.

Element moderat dintre el conjunt dels liberals, destacà fent notar la superioritat de les Corts sobre els ministres.