Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Carròs de Vilaragut -llinatge-

Joan Carrós de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Carrossa de Vilaragut i de Pere Pardo de la Casta. Senyor d’Albaida, adquirí novament (1465) la baronia de Corbera, que els seus pares havien venut a la corona (1418). Es casà amb Brianda de Bellvís i foren els pares de Francesc Carròs Pardo de la Casta i i de Bellvís.

Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví  (País Valencià, segle XVI)  Alcaid i capità de Bugia. Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut. És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa (1515), assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili.

Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava  (País Valencià, segle XVI – València, 1555)  Funcionari reial. Baró de Toga; era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva (vers 1526) i de batlle general de València. Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà (1526). El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta. La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’aquest poeta.

Carrillo de Toledo y Chacón, Luis

(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)

Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.

Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.

Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.

Cardona i Vidal, Francesc de

(Barcelona, segle XVIII – 1744)

Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol.

Canals i Mayol, Antoni

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1856)

Advocat. Secretari de la comissió provincial d’instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació.

El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana.

Calvo i Rodríguez, Carmel

(València, 1835 – 14 novembre 1905)

Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d’Àvila (1870-73) i d’Alacant (1873-1905).

Autor de poesies en castellà i d’obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).

Calatayud i Buades, Lluís

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)

Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.

És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.

Cabrero, Juan

(Saragossa, 1440 – Saragossa ?, 1514)

Cambrer major de Ferran II el Catòlic, on arribà a ésser un dels seus consellers íntims. Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus (1492) li rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume.

Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental.

Cabanyelles i Gallac, Lluís de

(País Valencià, segle XV – 17 gener 1524)

Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa.

Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després.

Fou succeït per seu germà Jeroni de Cabanyelles i Gallac.

Cabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Governador de València (1479-1503). Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. Coper de Joan II el Sense Fe (1467), al qual fou fidel durant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492).

Nomenat governador per Ferran II el Catòlic, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac.

De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern.

Branchat, Vicent

(València, vers 1735 – 31 maig 1791)

Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).