Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Covarrubias i Sanç, Dídac

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 9 novembre 1544 – Madrid, 5 novembre 1607)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1598-1607). Succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola. Pertanyia a l’orde de Montesa -del qual era assessor general- i al consell reial de Felip II.

Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs.

A la seva mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre. El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent.

Cortilles, Berenguer de

Deixa un comentari

(Saragossa ?, Aragó, segle XIV – Aragó, segle XIV)

Tresorer i després procurador general de la reina Violant de Bar des del 1393.

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I el Caçador, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb Luchino en l’alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí I l’Humà).

Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.

Cornell, Eiximèn

1 Resposta

(Ribagorça, segle XII – després 1222)

Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

A la mort del rei (1213), fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal.

Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol favorable del rei, de Pero Ahonés, lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva.

Fou l’oncle de Pere Cornell.

Comallonga, Joan de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI – després 1554)

Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.

A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.

El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

Coloma i de Melo, Antoni de

6 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)

Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.

Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.

El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).

Coloma, Joan de

1 Resposta

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Codalet, Pere Ramon de

Deixa un comentari

(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)

Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.

Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.

Claramunt, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIII)

Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.

La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

Cifuentes, comte de *

Deixa un comentari

Títol amb què és conegut Juan de Silva-Meneses y de Rabatta, governador castellà de Menorca (1737-92).

Cervelló i Piccolomini di Siena, Bernadí Maties de

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)

Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).

El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).