(València, segle XVII)
Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654.
És autor d’un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l’orde.
Ferriol, Felip
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: franciscans/es
Ferrer, Jaume -varis-
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
Ferrer, Antoni -varis-
Antoni Ferrer (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644) Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.
Antoni Ferrer (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823) Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.
Antoni Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVIII) Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.
Ferrando i Arnau, Francesc
(València, 1848 – Santiago de Compostel·la, Galícia, 1922)
Franciscà. Excel·lí molt com a predicador. Traduí i anotà les obres de sant Bonaventura i d’altres.
Escriví en castellà diversos treballs originals de caràcter religiós.
Fe, Joan
(Illes Balears, segle XVI – Manacor, Mallorca, 1605)
Franciscà. Fou guardià (1571) dels convents d’Alcúdia i de Sant Francesc (1590) i de Jesús (1598) de Palma de Mallorca.
Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant i restà uns quants anys a Sicília (1571-74).
Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels segles XII al XVI, especialment referent al seu orde.
Factor i Estanya, Pere Nicolau
(València, 29 juny 1520 – 23 desembre 1583)
Pintor, escriptor místic i sant. Pertanyé a l’orde franciscà observant (1537), exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València (1538-82) i del Principat (1582-83).
Com a pintor, possiblement fou deixeble de Joan de Joanes. Conreà un estil impregnat d’art rafaelista, però exempt de vigor, malgrat el seu domini del dibuix. És autor d’una Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València), Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí (descalzas Reales, Madrid) i d’uns frescos del convent de Jesús a València.
Excel·lí en la il·luminació de llibres de cor (Diürn, de Lluís Bertran). Conreà també, en llatí i en castellà, la poesia, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual.
Fou beatificat el 1786 per Pius VI. Festa: 14 de desembre.
Fabuel, Gil
(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)
Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).
Esteve i Puig, Pere
(Dénia, Marina Alta, 19 octubre 1582 – València, 3 novembre 1658)
Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic.
Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques.
Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat.
Estapoll, Francesc
(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)
Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.
Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.
Esplugues -varis bio-
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.
Margarida Esplugues (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738) Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.
Pere d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.
Dades dels Països Catalans 