(França, segle IX)
Comte de Carcassona. Considerat com l’avantpassat més antic i conegut del Casal de Barcelona.
Tenia propietats al Conflent i fou pare dels comtes Guisclared de Carcassona, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i potser d’Oliba I de Carcassona i, amb menys seguretat, de Sunyer I d’Empúries-Rosselló.
(París, França, 21 octubre 1757 – La Houssaye, França, 12 juny 1816)
Militar i duc de Castiglione. El 1809, durant la guerra del Francès, fou enviat a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona. En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya (gener-maig 1810).
Intentà de reviscolar els sentiments particularistes dels catalans, mitjançant proclames i altres mesures polítiques: catalanització del “Diario de Barcelona” -hi canvià el nom per “Diari del Govern de Catalunya i Barcelona”-, i de l’administració municipal; nova divisió del Principat en quatre corregiments més extensos que els anteriors, reforma fiscal, remoció de les autoritats barcelonines addictes a Duhesme, acusades d’arbitrarietats i abús de poder, i amnistia per a tots aquells que havien emigrat de Barcelona per raons polítiques.
Els seus dos principals col·laboradors foren el jurista empordanès Tomàs Puig i el regidor barceloní Josep Pujol i Marc.
Augereau descurà, però, la prossecució de la guerra, fet que disgustà Napoleó, el qual el rellevà del seu comandament a Catalunya (28 maig 1810).
(Tarascó, Provença, França, segle XV – Provença, França, 1549)
(o Carles Boloç) Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505).
Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d’edicions modestes figuren obres d’autors importants, com Ausias Marc, Garcilaso i Boscó.
Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l’estil renaixentista.
Fou el pare de Joan Carles Amorós (Barcelona, segle XVI) Impressor. Continuà al front del notable obrador del seu pare.
(Llenguadoc, segle XII – Fontfreda, Llenguadoc, 1225)
(o Amalaric) Abat de Poblet (1196-98). Prelat llenguadocià que fou abat general de l’orde del Cister (1196).
Com a legat del papa dirigí la croada contra els albigesos.
Assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa i fou arquebisbe de Narbona (1212).
Dades dels Països Catalans 