Arxiu d'etiquetes: França (bio)

Berenguer I de Tolosa

3 Respostes

(França, segle VIII – 835)

Comte i duc de Tolosa i comte de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-35).

Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània.

A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte Asnar Galí d’Urgell.

No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possedoni, d’origen franc.

Berenguer de Narbona

1 Resposta

(França, segle X – 1067)

Vescomte de Narbona. Oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. Es casà (1010) amb Garsenda, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú.

Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en cas que fos reconquerit. Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona.

Bel·ló I de Carcassona

7 Respostes

(França, segle IX)

Comte de Carcassona. Considerat com l’avantpassat més antic i conegut del Casal de Barcelona.

Tenia propietats al Conflent i fou pare dels comtes Guisclared de Carcassona, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i potser d’Oliba I de Carcassona i, amb menys seguretat, de Sunyer I d’Empúries-Rosselló.

Augereau, Pierre-François-Charles

5 Respostes

(París, França, 21 octubre 1757 – La Houssaye, França, 12 juny 1816)

Militar i duc de Castiglione. El 1809, durant la guerra del Francès, fou enviat a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona. En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya (gener-maig 1810).

Intentà de reviscolar els sentiments particularistes dels catalans, mitjançant proclames i altres mesures polítiques: catalanització del “Diario de Barcelona” -hi canvià el nom per “Diari del Govern de Catalunya i Barcelona”-, i de l’administració municipal; nova divisió del Principat en quatre corregiments més extensos que els anteriors, reforma fiscal, remoció de les autoritats barcelonines addictes a Duhesme, acusades d’arbitrarietats i abús de poder, i amnistia per a tots aquells que havien emigrat de Barcelona per raons polítiques.

Els seus dos principals col·laboradors foren el jurista empordanès Tomàs Puig i el regidor barceloní Josep Pujol i Marc.

Augereau descurà, però, la prossecució de la guerra, fet que disgustà Napoleó, el qual el rellevà del seu comandament a Catalunya (28 maig 1810).

Amorós, Carles

3 Respostes

(Tarascó, Provença, França, segle XV – Provença, França, 1549)

(o Carles Boloç)  Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505).

Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d’edicions modestes figuren obres d’autors importants, com Ausias Marc, Garcilaso i Boscó.

Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l’estil renaixentista.

Fou el pare de Joan Carles Amorós  (Barcelona, segle XVI)  Impressor. Continuà al front del notable obrador del seu pare.

Amalric, Arnau d’

3 Respostes

(Llenguadoc, segle XII – Fontfreda, Llenguadoc, 1225)

(o Amalaric)  Abat de Poblet (1196-98). Prelat llenguadocià que fou abat general de l’orde del Cister (1196).

Com a legat del papa dirigí la croada contra els albigesos.

Assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa i fou arquebisbe de Narbona (1212).