Antic lloc. Esmentat encara el 1698 dins la batllia reial de Peratallada.
Bruguera, la -Baix Empordà-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Forallac
Bordeta, la -Baix Empordà-
Veïnat, al sud del poble. Gairebé és un raval de la Bisbal d’Empordà.
Abellars
Veïnat i parròquia de l’antic municipi de Fonteta.
Comas i del Brugar, Miquel
(Forallac, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona.
Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.
Frigola i Viñas, Enric
(Peratallada, Baix Empordà, 7 març 1946 – )
Locutor i periodista. Exercí de mestre a Girona, on l’any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista “Presència”.
L’any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d’honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio 4 des de la seva creació, on des d’aleshores realitzà Temps obert, entre d’altres programes.
L’any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.
Fonteta -Baix Empordà-
Poble (67 m alt), situat a la dreta de la riera de Fonteta, a 1,5 km a l’est de la Bisbal. És esmentat ja el 844.
La parròquia (Santa Maria) fou sufragània de la de la Bisbal des del 904.
Formà municipi independent fins el 1976. L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.
Fitor -Baix Empordà-
Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus.
Formava part de l’antic terme de Fonteta.
Cruïlles i de Cabrera, Bernat Gilabert de
(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1435 – 1495)
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego. Fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona.
Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II el Sense Fe, a Calaf. Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471. A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur arruïnat senyor.
El 1483 l’infant Enric d’Aragó, lloctinent de Catalunya, li confià una important missió de mitjancer entre senyors i remences, en la qual es manifestà moderat, cosa que motivà el seu fracàs davant la intransigència dels senyors.
Cruïlles, Jofre Gilabert de
(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1282 – Algesires, Andalusia, febrer 1339)
Almirall. Segon fill de l’almirall Bernat de Peratallada.
El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies. El 1328 comandà l’estol català que col·laborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins. Fou lloctinent de procurador de València (1329-31).
Actuà reiteradament com a ambaixador d’Alfons III el Benigne a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort (1339).
El seu cadàver fou soterrat, en un bell sarcòfag, al convent de framenors de Girona.
Cruïlles, Berenguer de -bisbe Girona-
(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1310 – Barcelona, 26 juliol 1362)
Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada.
Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI.
Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer I, oncle del rei. el 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35).
El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme a Cervera, i fou nomenat el primer president de la Generalitat (1359-62).
Dades dels Països Catalans 