Poble de l’antic municipi de Peratallada.
L’antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar; el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona.
(Peratallada, Baix Empordà, 26 abril 1891 – Barcelona, 15 abril 1949)
Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla La Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l’instrument.
Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.
(Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)
Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d’ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears.
L’any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.
(Vulpellac, Baix Empordà, 4 novembre 1863 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 gener 1939)
Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista.
La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).
(Alvear, Argentina, 1925 – Peratallada, Baix Empordà, 11 agost 2010)
Escultor. Als tres anys fou dut a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts i amb Prat i Ubach. Fins al 1953 s’havia dedicat a la pintura. Féu les seves primeres exposicions individuals d’escultura a Barcelona, en 1948. El mateix any es traslladà a París. Devers el 1958 s’afermà en una línia no figurativa.
Treballà amb gran diversitat de materials, i ha utilitzat per als conjunts embolcalls de teixit encolat, pintat i envernissat. El seu art és d’una gran originalitat. La seva exposició de Barcelona de 1965 fou un èxit total, i coincidí amb la publicació d’una monografia sobre la seva obra, escrita per Gustau Gili i Torra. L’exposició era formada d’una curiosa sèrie d’estatuetes o fetitxes de bronze, de composició simètrica.
El 1958 li fou concedit el premi Manolo Hugué, i el 1960 el premi Juli González.
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 50,63 km2, 51 m alt, 1.723 hab (2016)
Nom donat al municipi resultant de l’annexió (1976) dels de Vulpellac, Fonteta i Peratallada. El cap del municipi és Vulpellac. El terme és accidentat pel massís de les Gavarres, amb pinedes i alzinars, prop de la Bisbal d’Empordà, a la dreta del Daró; al nord s’aixeca, damunt el territori pla, el puig Negre (109 m alt).
La vida econòmica del municipi és bàsicament d’agricultura de secà: cereals, farratges, vinya i oliveres; en regadiu, amb aigua del subsòl, és cultiven hortalisses, blat de moro i farratge. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Fabricació de materials per a la construcció i ceràmiques. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.
El terme comprèn també, entre altres, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor, l’antic lloc de la Bruguera, els veïnats d’Abellars i de la Bordeta i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 