(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
(Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)
Obra filosòfica, en castellà, de Jaume Balmes. Partint d’un escolasticisme eclèctic i influït per la filosofia del sentit comú de C. Buffier i l’escola escocesa, la tesi final de l’obra és una crítica de l’idealisme de la filosofia romàntica.
(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)
Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.
Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.
Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).
A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.
Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.
(Barcelona, 1956 – )
Revista semestral en castellà. D’estudis filosòfics i d’humanitats, editada per la Universitat de Barcelona.
En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan.
Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill.
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Berga, Berguedà, 16 gener 1832 – 23 juliol 1884)
Filòsof. Fou catedràtic de llatí i de teologia al seminari de Solsona.
Publicà Demostración de la armonía entre la Religión y la Ciencia (1880) i Introducción a la filosofía, o sea doctrina sobre la dirección al ideal de la Ciencia (1883).
(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)
Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).
Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).
(Catalunya, 1976 – 1989)
Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).
Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.
Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.
(Barcelona, 11 maig 1699 – Ferrara, Itàlia, 9 juliol 1770)
Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador.
Per encàrrec de Ferran VI de Borbó recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d’expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara.
Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).
(Barcelona, 1826 – 4 agost 1858)
Filòsof. Succeí Francesc Xavier Llorens i Barba com a professor de filosofia a l’Institut de Barcelona (1847); fou catedràtic de lògica i psicologia a la Universitat de Barcelona.
El 1853 traduí al castellà A system of logic… de John Stuart Mill. Influït, però, per Ramon Martí i d’Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com ho reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica que donà el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1852).
Dades dels Països Catalans 