(Palma de Mallorca, 1701 – 1766)
Militar. Participà en la Guerra de Successió entre les tropes de Felip V de Borbó i arribà a mariscal de camp.
Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca.
(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)
Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.
Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).
Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.
(Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)
Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d’assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717).
Fou autor de nombroses obres d’història balear que han quedat inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l’obra de Joan Dameto i interessant per l’aportació de notícies sobre l’època de Felip IV.
Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.
Veure> Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar (lloctinent borbònic de Catalunya, 1646-1716).
(Catalunya, segle XVIII – 1755)
Segon marquès d’Argençola. Fou partidari dels borbònics durant la guerra de Successió.
Aquests el nomenarien regidor de Barcelona el 1718.
(Catalunya Nord, segle XVIII – )
Títol concedit el 1702 per Felip V de Borbó al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal.
(Barcelona ?, vers 1674 – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733).
Fou virrei de Sicília (1754).
(Barcelona, segle XVII – 1723)
Baró d’Eramprunyà, del Bullidor i d’Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona.
Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l’ajuntament, regidor, l’any 1718.
Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.
Pere de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.
(Catalunya, segle XVIII – )
(o de Conquistas) Títol concedit per Felip V de Borbó el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordan de Urríes.
Dades dels Països Catalans 