Arxiu d'etiquetes: Figueres (morts a)

Fages i Padern, Jacint

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)

Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

Bonaterra i Gras, Josep

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 16 setembre 1884 – 17 abril 1958)

Pintor. Destacà com a paisatgista. Fou el pare d’Alexandre Bonaterra i Matas.

Frontanyà, Segimon de

Deixa un comentari

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 – Figueres, Alt Empordà, 1846)

Frare caputxí. Ingressà a l’orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833.

Arran de la crema de convents i l’exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde.

Fages i de Perramon, Carles

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Costa i Pujol, Carles

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Publicidad” de Barcelona.

Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, traduí al castellà un gran nombre d’obres de teatre.

Carreras i Rebugent, Martí

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)

Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.

Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.

Bonaterra i Matas, Alexandre

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)

Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.

Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.

Fages i de Sabater, Marià

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)

Polític i jurisconsult. Germanastre de Narcís Fages i de Romà.

Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat.

Col·laborà assíduament al diari “La Corona”. El 1865 va publicar els seus discursos polítics.

Fages i de Romà, Narcís

6 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).