(Ginebra, Suïssa, segle XV – Sevilla ?, Andalusia, segle XVI)
Impressor. Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya.
Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481).
El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506.
Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506).
(Alemanya, segle XV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1512)
(o Enric de Bru) Pintor. Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant.
Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors.
Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès (1504-07), del qual avui només resten dues taules: La degollació de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Càndid (ambdues al Museu Nacional d’Art de Catalunya).
La seva obra s’emmarca dins del realisme alemany però amb influències italianes, potser de l’escola veneciana.
(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)
Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.
Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.
Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.
(Einbeck, Alemanya, segle XV – Lleida ?, segle XV)
Impressor. Segurament com a cap d’un grup d’impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d’exercir la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479).
Hom suposa, a partir d’un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.
(Rússia, segle XIV – Sóller, Mallorca, 1434)
Pintor. Era un esclau d’origen tàrtar, comprat pel famós Lluís Borrassà el 1392. Aquest li ensenyà el seu art i tingué la seva col·laboració, per bé que l’esclau tractà de fugir de la casa diverses vegades.
En data posterior al 1419 fou emancipat i prengué el cognom del que havia estat el seu amo.
Passà a Mallorca amb un fill seu.
(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)
Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.
Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.
L’any 1794 malalt, es retirà.
(Anglaterra ?, segle XIV – València, segle XIV)
Argenter. Actiu a València, Catalunya i Mallorca entre el 1345 i el 1399.
Treballà per a Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació.
El 1357-58 realitzà l’excel·lent predel·la d’orfebreria afegida al retaule de l’altar major de la catedral de Girona, única de les seves obres conservades.
Se sap que treballà també per la seu de València i la de Mallorca i esglésies d’altres viles.
(Moinesti, Romania, 3 setembre 1910 – Barcelona, 28 juny 2008)
Pintor. Establert a Barcelona des del 1953.
La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric.
És autor d’escrits teòrics a través dels quals a definit el moviment essencialista i, posteriorment, l’Art principal (1973).
(Amsterdam, Holanda, 25 abril 1947 – Barcelona, 24 març 2016)
Futbolista i entrenador de futbol. Un dels millors jugadors de futbol de tots els temps, començà a jugar amb l’Ajax d’Amsterdam, equip amb el qual guanyà la Copa d’Europa (1971, 1972 i 1973). Proclamat el millor jugador europeu (1971, 1973 i 1974), el 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que l’any següent es proclamà campió de lliga.
Després d’una estada professional als EUA tornà a l’Ajax i el 1988 passà al Futbol Club Barcelona com a entrenador de l’equip de futbol fins al 1996. En aquesta etapa l’equip va aconseguir quatre lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), una Copa d’Europa (1992), una Recopa d’Europa (1989), una Copa d’Espanya (1990), i una Supercopa (1991).
(Bad Godesberg, Alemanya, 3 desembre 1936 – Barcelona, 14 octubre 2013)
Editor, escriptor i polític. De família alemanya establerta a Catalunya de començament de segle. Llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, es distingí com a lluitador antifranquista i promotor de la cultura catalana, motiu pel qual el 1964 fou expulsat de l’estat espanyol.
Fundador d’Edicions 62 (1961), que dirigí fins al 1969, i de Curial, Edicions Catalanes (1972), fou un dels principals impulsors de la Gran Enciclopèdia Catalana, del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya “Català al carrer”. Col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i director de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-85).
Ha estat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat (1980-84) i dirigí la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent (1985-94). Ha publicat Epistolari de Renaixement (1977-78).
El 1994 es presentà a les eleccions europees amb un partit de nova creació, impulsat per ell mateix, amb el nom de la històrica Acció Catalana.
Dades dels Països Catalans 