Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Riera, Joan -lul·lista-

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1579 – Roma, Itàlia, 1633)

Eclesiàstic. Fou lul·lista ardent. Es féu franciscà a Palma de Mallorca a instigació del seu amic Alonso Rodríguez. El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lul·liana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets.

El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci. Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a Palma de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli. Residí a Roma fins a la mort.

Ribera i Cucó, Josep de

6 Respostes

(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)

Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.

Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.

El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.

Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

Renau i Berenguer, Josep

4 Respostes

(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)

Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.

Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).

A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

Rebassa i Garcies, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 gener 1889 – camp de Buchenwald, Alemània, 24 desembre 1943)

Polític socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona.

Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer de 1931 fins al juliol de 1936 fou director d’“El Obrero Balear”.

L’any 1939 s’exilià, primer a Itàlia, d’on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí.

Millà i Santos, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)

Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.

Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.

Martínez i Sorli, Crisòstom

1 Resposta

(València, 1628 – Països Baixos, 1691/94)

Gravador i pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei.

Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d’Innocent XI.

Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d’anatomia, que deixà inacabada.

Martínez i Miñana, Rafael Frederic

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)

Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).

Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra civil fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.

És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).

Martín i Soler, Vicent

2 Respostes

(València, 2 maig 1754 – Sant Petersburg, Rússia, 30 gener 1806)

Compositor. Residí a Itàlia, Viena, Londres i Sant Petersburg, ciutats on estrenà amb gran èxit les seves òperes.

Se’n destaca Una cosa rara, ossia bellezza ad honestà (1786).

Mozart li va retré homenatge incloent una de les seves melodies a Don Giovanni.

Martí i Móra, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)

Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.

Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,

Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.

Lluís Salvador d’Àustria

12 Respostes

(Florència, Itàlia, 4 agost 1847 – Brandys nad Labern, Txèquia, 12 octubre 1915)

Arxiduc d’Àustria. Molt popular a l’illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s’hi instal·là.

Escriví un gran nombre d’estudis d’història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes Balears.