Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Jofre i Roca, Bernat

1 Resposta

(Andratx, Mallorca, 2 setembre 1902 – Vaud, Suïssa, març 1969)

Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l’any següent ingressà a Acció Republicana, i l’abril de 1934 fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític.

L’inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l’organització de l’expedició del capità Alberto Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del setembre de 1936.

Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, on presidí el Centre Català (1957).

Isabel de Sicília i d’Anjou

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Alemanya, segle XIV)

Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

El 1338, l’any següent d’haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l’emperador Lluís IV de Baviera.

Gavilà i Mulet, Felip Antoni

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)

Militar i escriptor. Partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes.

Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d’enginyers.

Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura.

Elna, Lluís d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Portugal ?, segle XVI)

Frare caputxí. Residí molt de temps a Portugal. Fou tingut per home molt culte i excel·lent hel·lenista.

És autor de diversos escrits.

Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.

Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.

Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.

Costa, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)

Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.

El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.

Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.

En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.

Constança de Sicília i d’Anjou

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 1303 – Xipre, 19 juny 1344)

Reina de Xipre i d’Armènia. Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

Es casà (1318) amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta.

Vídua (1324), es casà novament (1331) amb Lleó V, rei d’Armènia.

Colomes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)

Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).

Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).

Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.

Cervera i Colomer, Santiago

Deixa un comentari

(Benetússer, Horta, 18 maig 1938 – Berlin, Alemanya, 14 gener 1999)

Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d’altres ciutats.

Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d’emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. El 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partitures de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid.

S’establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia.

Cardona-Borja i d’Erill, Josep Folc de

1 Resposta

(València, vers 1650 – Viena, Àustria, 1730)

(conegut també per Sanç Roís de Liori)  Militar i polític. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou. Fou el primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles III d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V de Borbó el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa.

Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica.

També l’acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d’Alacant i l’organització d’un exèrcit permanent.

Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l’acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s’acollí a l’amnistia de l’any 1725 i morí a l’exili. La seva descendència restà a Àustria.