Arxiu d'etiquetes: estrets

Vilamòs (Vall d’Aran)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riba, la (Alt Camp)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 7,99 km2, 263 m alt, 590 hab (2017)

0alt_campSituat a la confluència del Francolí amb el Brugent, al sector dit de l’estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades, sistema orogràfic que accidenta força el terme i s’obre pas vers el Camp de Tarragona. El 82% de la superfície és inculte.

Els regatges permeten l’agricultura de regadiu (conreus d’horta) al costat del riu; al secà hi ha oliveres i ametllers. La majoria de les terres són explotades directament pels propietaris. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria; hi sobresurt la paperera, i hi havia tingut tradició la indústria tèxtil. Hi ha pedreres i mòlta de minerals. Àrees comercials de Valls i Reus. La població registrà un màxim demogràfic durant el segle XIX gràcies a una vintena de molins paperers, i durant el segle XX ha tingut oscil·lacions.

El poble, a la confluència dels dos rius, té dos nuclis antics, el del Cap de la Riba i el central, on hi ha l’església parroquial de Sant Nicolau, barroca (construïda el 1764-70). Barri setcentista anomenat de la Carretera; i també hi ha el barri de la Ràpita.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Claramunt, la (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,54 km2, 265 m alt, 2.190 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla), al sud-est d’Igualada. A la zona forestal hi ha pins pinyers i blancs, alzines, roures, matollar i erms.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. L’activitat industrial ha pres rellevància enfront del sector agrícola; sobresurten la indústria paperera, la tèxtil (cotonera) i la de materials de construcció. Àrea comercial d’Igualada. Important ascens demogràfic a partir del 1950.

El poble està situat al peu de l’antic castell de Claramunt, de la baronia de la Conca d’Òdena, amb capella romànica. Església parroquial de la Trinitat (segle XVIII), on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (atribuïda al segle XIII). Museu del Moble i de la Casa Pairal.

El terme comprèn, a més, el raval de la Pobla Vella, les caseries dels Vivencs, la Rata, les Figueres i l’Estrassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Isòvol (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,81 km2, 1.088 m alt, 276 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la dreta del Segre, a l’estret d’Isòvol, abans del Baridà. Hi ha boscs de ribera al Segre.

Abunden els prats, que han permès el desenvolupament de la ramaderia bovina i porcina, base de l’economia local. Hi ha conreus de secà (cereals i patates) i també de regadiu. Àrea comercial de Puigcerdà. El descens demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX, sobretot a partir del 1960.

Al poble es destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic. El centre municipal és, però, el poble d’All, on hi ha l’església romànica de Santa Maria i el santuari de Quadres.

Dins el terme hi ha també el poble d’Olopte, amb l’església romànica de Sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gelida (Alt Penedès)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 26,69 km2, 196 m alt, 7.238 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall baixa de l’Anoia, que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al nord-est de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat, a l’est, per la serra de l’Ordal (puig d’Agulles, el Montcau).

Els conreus són bàsicament de secà (vinya, cereals, farratges i oliveres); el petit regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates i llegums) aprofita l’aigua de l’Anoia i de les abundants fonts del terme. Avicultura. El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la del paper, de gran tradició al municipi, però també l’alimentària, la tèxtil, de la fusta, etc. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i segones residències, fet que, juntament amb el desenvolupament industrial, ha permès el continuat augment demogràfic.

El poble és a la dreta de l’Anoia, dominat per les restes de l’antic castell de Gelida, de grans proporcions, que fou centre de la baronia de Gelida, i l’església parroquial de Sant Pere. S’hi destaquen també diverses cases i xalets modernistes. Un funicular del 1924, modernitzat el 1982, connecta el poble amb la línia de ferrocarril de Barcelona–València.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Puig, les caseries de Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, els Tarongers, la Ferreria i el Carrer dels Molins, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Ràdio

Cabra del Camp (Alt Camp)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 26,95 km2, 493 m alt, 1.113 hab (2016)

0alt_campSituat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al nord de Tarragona. El territori és accidentat per la serra de Miramar, la qual s’estén per tot el sector nord-oest del terme, al límit occidental del qual resta tallada pel coll, o estret, de Cabra, que facilita les comunicacions entre ambdues comarques. És drenat per diversos barrancs, que porten les aigües cap al Camp de Tarragona. Hi ha nombroses fonts i mines. A causa del relleu, muntanyós, la meitat del terreny és inculta, recoberta en gran part de garriga o bé erma; hi ha també algunes pinedes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura sobretot de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l’avicultura. Bòbiles. Àrea comercial de Valls.

La vila és prop del coll de Cabra, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha, a més, el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa, i la caseria de la Fonollosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques