(Barcelona, 29 març 1963 – 27 agost 2015)
Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d’aquesta modalitat, darrere de Sito Pons.
Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).
Va morir en un accident de moto.
(Winterthur, Suïssa, 22 novembre 1877 – Barcelona, 30 juliol 1930)
Esportista. Fundà el F.C. Zuric.
Va practicar diversos esports, però sobretot el futbol, fins que, obligat pels seus negocis a residir a Barcelona, el 1899 hi va fundar el Futbol Club Barcelona.
Primer com a jugador i després en successives etapes com a president, va ésser durant més de vint anys l’ànima de l’entitat i va impulsar la inauguració del camp del carrer de la Indústria (1909) i del camp de les Corts (1922).
La seva gestió ajudà a la creació de la Federació Espanyola de Futbol (1909).
Defensor de l’amateurisme, el 1913 deixà el càrrec de president davant el creixent professionalisme de l’esport; tanmateix, l’ocupà de nou diverses vegades.
(Linyola, Pla d’Urgell, 15 abril 1941 – Barcelona, 20 abril 2023)
Futbolista. Jugador del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de copa (1968 i 1971) i de la Copa de Fires (1966).
Nou vegades internacional, va conquerir el campionat d’Europa d’equips nacionals el 1964.
Actuava de centrecampista, fou molts anys el motor del Barça.
(Barcelona, 1 abril 1993 – )
Entitat benèfica de tipus cultural. Té com a finalitat difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, com també promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que es desprenen de l’ideari olímpic.
Té com a objectiu específic, entre d’altres de caràcter més general, l’establiment, el manteniment i la promoció d’una exposició i d’un centre d’informació permanent i d’investigació, a l’abast del públic, que ofereixin una visió global sobre els Jocs de la XXV Olimpíada Barcelona 1992 i tot el que representà.
La Fundació és situada a l’estadi olímpic de Montjuïc.
Enllaç web: Fundació Barcelona Olímpica
(Barcelona, 12 maig 1946 – 9 febrer 2024)
Nedador i jugador de waterpolo del Club de Natació Barceloneta.
Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d’Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils.
El 1969 obtingué un premi especial pel fet d’haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.
(Barcelona, 19 novembre 1942 – )
Nedador. Campió d’Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d’aquesta especialitat.
Campió d’Espanya de 4×100 m relleus estil els anys 1961 i 1962.
(Manresa, Bages, 26 octubre 1961 – )
Jugador de waterpolo. Amb la selecció espanyola i amb diversos clubs catalans i italians ha aconseguit un gran nombre de títols nacionals i internacionals, com la medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals va ésser considerat el millor jugador del món en la seva especialitat.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2 agost 1976 – )
Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d’or dels 1.500 metres al campionat d’Europa d’atletisme disputat a Budapest. fou campió d’Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze als mundials d’atletisme del 1997 i el 1999.
(Reus, Baix Camp, 16 juliol 1952 – )
Nedador. Als onze anys entrà al Club Natació Sabadell, on destacà aviat, especialment als campionats d’Espanya del 1968, a partir dels quals ha estat en 41 ocasions recordista nacional i arribà a finalista olímpic (1968).
El 1975 va guanyar quatre medalles als campionats d’Europa i als Jocs del Mediterrani (Alger).
Es retirà el 1976, després de quedar semifinalista en els Jocs Olímpics de Montreal.
(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.
Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.
En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).
Dades dels Països Catalans 