Arxiu d'etiquetes: Espanya (nascuts a)

Rois de Corella -germans, s. XIII-

1 Resposta

Pere (I) Rois de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Junt amb el seu germà Sanç passà al Regne de València arran de la conquesta. Rebé els llocs d’Ocaive i Pedreguer (1271). Adquiriren també les senyories d’Almussafes, Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal.

Sanç Rois de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara). Ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.

Elionor d’Aragó i de Navarra

4 Respostes

(Olite, Navarra, 2 febrer 1426 – Tudela, Navarra, 12 febrer 1479)

Reina de Navarra. Filla petita de Joan II el Sense Fe i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva.

El 1458 fou promesa a Alfons, germà d’Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb el comte Gastó IV de Foix.

Elionor ha estat feta responsable de l’emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca.

Mort Joan II (1479), Elionor s’apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra (Elionor I), però morí dues setmanes després.

El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d’Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics.

Elío y Olondriz, Francisco Javier de

6 Respostes

(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)

Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.

Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.

Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.

Díaz Romano, Francisco

1 Resposta

(Guadalupe, Extremadura, segle XVI – Mérida, Extremadura, 1554)

Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls.

El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà.

Per l’edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.

Dabán y Ramírez de Arellano -germans-

Deixa un comentari

Luis Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.

Antonio Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).

Campoamor i Campoosorio, Ramón de

2 Respostes

(Navia, Astúries, 24 setembre 1817 – Madrid, 11 febrer 1901)

Poeta post romàntic.

Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851).

Calvo Sotelo, José

Deixa un comentari

(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)

Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).

El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).

Ballester i Tormo, Isidre

5 Respostes

(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)

Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.

Asenjo i Arozarena, Sal·lustià

1 Resposta

(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)

Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.

Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.

Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.

Armengual i Nicolau, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)

Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.

A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.