(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 abril 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
Homdedeu i Bonet, Frederic
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escultors/es
Halle
Gros i Oliveres, Josep
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 – Vic, Osona, 1857)
Escultor. S’establí a Vic. És autor del retaule de sant Isidre, a Campdevànol (Ripollès), i d’obres per a la seu de Vic, així com d’altres que es troben avui al Museu Episcopal de Vic.
Gros i Real, Josep
(Vic, Osona, 1798 – 1867)
Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus.
Fou el pare de Josep Gros i Bancells (Vic, Osona, segle XIX – 1913) Escultor. Succeí al seu pare en el seu taller, que el 1870 traspassà al seu fadrí major Agustí Potellas i Escayola.
Gros, Salvador
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, segle XVII – Moià, Moianès, segle XVII)
Escultor. Residí generalment a Moià. Les seves obres més conegudes, realitzades el 1629 i 1630, foren el sagrari i l’altar major de l’església de Sant Joan de Matadepera.
Ginebrer, Guillem
(Catalunya, segle XIV)
Imatger. En coneixem la prometença que féu de bastir un retaule per a l’església de Santa Coloma de Queralt (1337).
Generes -escultors-
Generes (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII) Família de tallistes, iniciada per:
Joan Generes (Manresa, Bages, segle XVII – 1684) Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:
- Josep Generes (Manresa, Bages, segle XVII) Tallista. Treballà des del 1641 en diversos retaules a Manresa i la seva rodalia. L’any 1670 intervingué, juntament amb Domènec Rovira i Joan Grau, en la construcció del d’Esparreguera.
- Francesc Generes (Catalunya, segle XVII) Tallista. Autor d’un retaule a Gavà (1678). Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la creació a Barcelona d’un gremi que agrupés únicament els mestres d’aquest art.
Gardy-Artigas *
Pseudònim de l’escultor francès Joan Llorens i Gardy (1938- ).
Garcia i Vilamala, Just
(Barcelona, segle XIX)
Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.
Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.
Garcia -varis bio-
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Dades dels Països Catalans 