(Rosselló, segle XVIII)
Escriptor i sacerdot. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763.
El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).
(Elx, Baix Vinalopó, 13 juliol 1919 – París, França, 17 juliol 2006)
Escriptora. És autora de la novel·la Siete puertas (1964), presentada com a primera part d’una tetralogia narrativa.
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
(Perpinyà, 25 setembre 1850 – Grenoble, França, 27 febrer 1914)
Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793.
Fundà “Le Réveil del Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat.
Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola.
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe.
Publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855).
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1893 – 10 juny 1980)
Escriptor. Secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or. Deixeble i continuant del corrent de l’escola creada per Josep Sebastià Pons.
És autor del recull de poemes L’ocell de les cireres (1957), de les proses Històries de veïnat (1965), de la peça de teatre La neu (1970) i de la biografia La vie et l’oeuvre de mossèn Esteve Caseponce (1948).
(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)
Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).
A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).
Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).
Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.
(Sevilla, Andalusia, 20 març 1810 – Palma de Mallorca, 1 abril 1865)
Polígraf, escriptor i erudit. Fill del jurista Joan Bover i Terrassa. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears.
Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d’un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d’una Biblioteca de escritores baleares (1868).
Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)
Sacerdot i escriptor.
Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.
(Alcoi, Alcoià, 27 octubre 1906 – Gijón, Astúries, 30 desembre 1996)
Escriptor. Fill de Joan Botella i Asensi. Llicenciat en dret. S’exilià el 1939.
Ha publicat les novel·les Por qué callaron las campanas (Mèxic, 1953), Así cayeron los dados (París, 1959) i Encrucijada (París, 1962).
Dades dels Països Catalans 